Carles Aleñá té un peu i mig fora del Barça. El club blaugrana vol aprofitar l’imminent mercat d’hivern per cedir el futbolista de Mataró, que aquesta temporada només ha estat titular en tres ocasions. El Betis i el Getafe semblen els equips amb més opcions d’endur-se’l, però quan comenci el ball de traspassos a la Lliga segur que apareixeran més candidats a acollir-lo.
El futbolista català sempre ha estat etiquetat com una de les promeses més engrescadores de la Masia, però el cert és que el seu estil de joc, a diferència de Riqui Puig, no segueix el paradigma clàssic de migcampista format al planter blaugrana. Aleñá és vertical i agressiu i sempre juga amb la porteria contraria al cap, fet que, davant de l’Alabès, ha tornat a evidenciar.
Contra el conjunt de Vitòria, i en un context complicat després de l’empat contra el Reial Madrid, el 19 culer ha signat una gran actuació ocupant l’interior esquerre de l’equip de Valverde.
Tot i així, tot indica que la seva gran posada en escena no evitarà que sigui cedit en les pròximes setmanes. El Barça prefereix que tingui continuïtat durant la resta del curs, però cal preguntar-se si els encarregats de prendre aquesta decisió han calibrat tots els riscos possibles.
Aleñá no trobarà un entorn més ideal per créixer que la Ciutat Esportiva Joan Gamper. La història recent del club blaugrana demostra que les cessions són improductives, i és que el context Barça és únic, especial i diferent al de la resta d’equips. Si Aleñá passa de jugar amb Leo Messi a ser entrenat per José Bordalás, existeix un evident risc que es perdi. I si no, que li preguntin a Sergi Samper.