19.464 quilòmetres. Aquesta és la distància que separa Palmerston North, setena ciutat de Nova Zelanda, de Sant Boi de Llobregat, capital del rugbi a Catalunya. 19.464 quilòmetres. Aquesta és la distància que Afa Tauli, líder indiscutible de la Santboiana, recorrerà aquest Nadal per reunir-se amb la seva família al país oceànic, una terra que va abandonar ja fa set anys per poder complir el seu somni, dedicar-se professionalment al rugbi.
Afa Tauli (1989, Palmerston North, Nova Zelanda) ens atén a les instal·lacions de la Unió Esportiva Santboiana, club degà del rugbi a la Península Ibèrica. Ho fa acompanyat de la seva dona, Leticia Cendrero, i del seu fill, Nico, de només 7 mesos d’edat. “El 2012 vaig fitxar per una temporada i set anys després sóc aquí, amb una dona i un fill”, afirma fent broma.
De pares samoans però nascut a Nova Zelanda, Tauli ja fa temps que és un ídol a Sant Boi de Llobregat, on el rugbi té un pes tant o més important que el futbol. El passat mes de febrer va convertir-se en el tercer jugador de la història de la Divisió d’Honor Espanyola en superar els 100 assajos, fet que li va valdre un homenatge del club. Ho va aconseguir, a més, el dia en què celebrava 150 partits amb la samarreta del degà.
El kiwi és un dels pocs jugadors de la Santboiana que es dediquen exclusivament al rugbi, però aquest fet no li impedeix ser humil. “No, encara no estic a aquest nivell”, assegura quan se li pregunta si la gent l’atura per Sant Boi. La seva dona se’l mira i somriu: “Sí que l’aturen, sí”.
Lligam transoceànic
La figura clau per entendre la connexió entre Nova Zelanda i Sant Boi té nom i cognom: Bruce Hemara. Nascut a la mateixa ciutat que Tauli, Hemara –un home que com a jugador havia arribat a representar els All Blacks– va reclutar el seu compatriota l’any 2012, quan aquest estava jugant al TV Pforzheim alemany. “No sabia on era Sant Boi, però sí Barcelona. És una de les millors atraccions turístiques d’Europa, així que vaig pensar, per què no?”, rememora el protagonista d’aquest reportatge.
Amb la precaució lògica de qui a arriba a un país desconegut, Tauli va signar per una sola temporada. Quan aquesta va acabar, però, va succeir un fet que li va canviar la trajectòria esportiva i, sense saber-ho, també la vida. Va conèixer la seva dona.
Des d’aleshores, Tauli s’ha convertit en un dels capitans sense braçalet de la Santboiana. “Durant els primers dos anys no em sentia com un dels locals, però ara sóc un més de la família. Ser un dels líders és un honor”, assegura.
El camí que ell va estrenar, a més, l’han seguit altres jugadors neozelandesos. A banda de Tauli, actualment la Santboiana també compta amb Faavae Sila, Joseph Ikenasio i Pita Anae.
Un català més
“El que més m’agrada de Catalunya és la passió que la gent sent per l’esport. Aquí sempre sents opinions sobre el rumb de l’equip, sobre com estem jugant... m’agrada escoltar-los. No només juguem per nosaltres, juguem per ells i les nostres famílies”.
Tot i que Tauli ha comptat amb diverses ofertes per jugar amb clubs de més entitat que la Santboiana, el ‘8’ del degà no té cap intenció de moure’s de Catalunya, una terra que ja s’ha fet seva. “Sento que la gent d’aquí m’accepta, aquest estil de vida m’agrada i tinc la feina somiada per tots els nois de Nova Zelanda”, afirma.
L’única pega, evidentment, és la distància que el separa dels seus. “El que trobo més a faltar és la família, en tinc a Nova Zelanda, Samoa i Austràlia”, diu. Aprofitant les festes nadalenques, el petit Nico podrà conèixer els seus avis per primer vegada.
Identitat samoana
Any 2017. Després de la semifinal de la Lliga entre el Silverstorm Salvador i la Santboiana, Joe Mamea i Afa Tauli, rivals sobre la gespa, resen conjuntament al centre del terreny de joc. La imatge, que es fa viral en poques hores, mostra dues persones unides pel rugbi però també per les seves arrels samoanes.
“La religió és molt important a Samoa, en aquell moment Mamea era dels pocs samoans que hi havia a Espanya... i jo ja havia jugat amb ell”, explica Tauli. Els dos jugadors no van coincidir en cap club, sinó que van fer-ho a la selecció de samoans-neozelandesos, un conjunt no oficial que reuneix els fills d’immigrants samoans nascuts a Nova Zelanda. “Em sento samoà, els meus pares m’han criat d’aquesta manera. La vida allà és difícil, no hi ha gaires oportunitats. Ells van emigrar a Nova Zelanda per treballar i donar-me una vida millor a mi i als meus quatre germans”, explica Tauli.
En un cens realitzat l’any 2013, gairebé 145.000 neozelandesos es van identificar a si mateixos com a samoans, constituint així una de les minories ètniques més destacades del país oceànic.
Tot i que són realitats molt diferents, el líder de la Santboiana es mulla quan se li pregunta per la situació de Catalunya. “Si realment volen el moviment, per què no provar-ho? Samoa també era neozelandesa i es va independitzar, només cal treballar-hi”, diu.
Un somni al Wanda
Actualment Tauli representa a la selecció espanyola de rugbi, i és que els jugadors estrangers poden ser reclutats quan sumen més de cinc anys disputant la lliga estatal. “Si volen que jugui amb ells és perquè consideren que soc un dels millors del país. Per mi és un orgull, em dona el privilegi de jugar a un nivell més alt”, afirma.
El compromís que té marcat en vermell al calendari tindrà lloc el 29 de maig de l’any que ve, dia en què la XV del Lleó –així anomenen a la selecció espanyola– es veurà les cares amb un combinat de llegendes dels All Blacks al Wanda Metropolitano de Madrid. “No serà el seu equip titular, però portaran molt bons jugadors, espero que Espanya em seleccioni i pugui jugar contra el meu país”, reflexiona. Al cap i a la fi, set anys després de deixar Nova Zelanda, seria una forma bonica de tancar el cercle.
Afa Tauli, un home feliç. Amb el seu nen en braços i els pals del Baldiri Aleu al davant, ens mira i s’acomiada: “Jugo al rugbi des dels 8 anys, és la meva feina somiada. Per això sempre somric”.