Per molt que hagués millorat el Barça en els últims mesos, ningú podia esperar una exhibició de tal magnitud del Barça en el Clàssic en el Santiago Bernabéu, però els blaugrana han sotmès al Reial Madrid des del primer minut a l'últim en un recital coral que feia anys que no es veia contra el màxim rival.
I davant d'un partit tan rodó, tots els que han participat en el partit lluint la Senyera a la seva samarreta han posat de la seva part perquè es donés la golejada, però quan tots lluen, sempre n'hi ha alguns que brillen, i així es reflecteix en aquest 1x1.
L'alemany ha estat poc menys que un espectador des del minut 29, amb el primer gol culer, fins al final del partit. Però abans d'això ha estat clau per evitar un gol de Fede Valverde que podria haver complicat la nit. Ha arribat puntual al partit, i ha pogut gaudir de l'espectacle després de fer la seva feina.
Ha jugat com a lateral per frenar a Vinícius, i no només ho ha aconseguit sinó que ha tornat a demostrar el seu poder aeri amb un gol al millor escenari possible. Partidàs, un dia més. I els que queden, si tot va bé.
No ha estat massa exigida la defensa culer al Bernabéu, i Piqué ha viscut molt tranquil durant tot el partit. Ha exercit de capità amb les criaturades de Vinícius i ha tornat a ser el capità general d'una defensa que ha assecat als merengues.
La irregularitat d'Eric Garcia ha aixecat certs dubtes al llarg de la temporada, però Xavi Hernández sap que el de Martorell és pur Barça i així ho ha demostrat en el camp del màxim rival. De vegades cal recordar que té 21 anys, i avui ha jugat com si en tingués uns quants més.
Com els seus companys veterans, Alba ha assumit que no era el dia per brillar personalment i s'ha limitat a no concedir res en defensa per evitar que el Madrid entrés en el partit. En atac s'ha projectat menys de l'habitual, però no ha fet falta per a una golejada d'escàndol.
Si el Barça controla els partits de principi a final com avui és, en gran mesura, per la figura del capità. No ha hagut de brillar per firmar una altra actuació excel·lent, i ha sabut limitar-se a fer-ho tot com i quan tocava, que no és poc. Quan la pilota crema, a Busi, que ja s'encarrega ell de baixar-li la temperatura.
El Madrid ha poblat el mig del camp i això ha obligat el neerlandès a haver de vigilar més en defensa que projectar-se en atac. Partit sobri, de jugador madur i implicat, perquè els titulars se'ls emportessin uns altres.
Quan la pilota passa pels peus del canari cal fixar la mirada al televisor per intentar endevinar les seves intencions, que solen ser imprevisibles. En la primera part ha deixat detalls de molta classe perquè els seus companys afusellessin Courtois, que treia aigua del vaixell com podia.
No és una sorpresa que Dembélé jugui un partit a part del que disputen els seus companys. Quan el partit s'encalla això pot ser positiu, però en una actuació coral com la d'avui es nota que el mosquit va al seu aire. Malgrat ser el menys precís de l'atac blaugrana, ha repartit les dues primeres assistències.
El gabonès està de dolç, i en el Clàssic s'ha tornat a demostrar. Si fa gols, poc més se li pot demanar a un davanter, i l'ex de l'Arsenal en porta ja nou en només 11 partits com a blaugrana després del doblet d'avui. A més, ha donat una assistència de molta classe per al gol de Ferran Torres. Mitja Europa havia oblidat del bo que és, i ja s'està encarregant ell de recordar-ho a tothom.
Ferran gairebé sempre juga bé, però de vegades no rep el premi que mereix. Les seves diagonals són pur verí, i la seva comprensió del joc és un tresor que Xavi sap com aprofitar. Ha fallat un gol en el 46, però ha marcat un golàs en el 47, demostrant que quan insisteixes, la recompensa acaba arribant.
Ha entrat amb 0-4 i el partit més que decidit, però ha estat dels més insistents buscant ampliar la golejada. Volia el seu primer gol en un Clàssic, i els culers volien la maneta.
Amb 17 anys, ha jugat 20 minuts d'un Clàssic que ja estava decidit i tot i així ha volgut deixar la seva marca en el partit. Se l'ha vist amb ganes d'agradar i d'agradar-se, i tindrà desenes de Clàssics en la seva carrera per demostrar-ho.
En deu minuts en el camp, no ha tingut temps de demostrar les seves virtuts, però que Adama estigui jugant un Clàssic és un premi a un somni d'infància que semblava haver-se esfumat.
Dani Aves és una estrella, i una llegenda del Barça i dels Clàssics. Suplent, ha jugat els últims cinc minuts per continuar deixant el seu nom gravat amb lletres d'or en la història dels Clàssics.
Mentre al Madrid els joves són Vinícius, Rodrygo o Camavinga, Xavi ha volgut enviar un missatge amb l'entrada de Gavi, i també de Nico. La Masia és més viva que mai, i és una gran notícia per al futur barcelonista.
Ha tret tots els seus arguments futbolístics per passar per sobre de Carlo Ancelotti, un entrenador amb molta més experiència però amb menys idees. En el seu primer Clàssic com a entrenador al Bernabéu, el seu Barça ha deixat una exhibició per al record.