El palista català Jordi Morales, als 31 anys, té entre cella i cella els propers Jocs Paralímpics de tennis de taula, els quals es jugaran a Tòquio l’any que ve. Seran els seus sisens jocs, després d’estrenar-se el 2000 a Sydney. Tenia 14 anys quan va viure la seva primera experiència olímpica. La maduresa personal i esportiva del d’Esparreguera després de gairebé 18 anys no té res a veure, com és obvi, amb la d’aquell nen que va rebre per sorpresa la convocatòria per estrenar-se en uns Jocs.
Una maduresa que es va veure i, de quina manera, al Mundial de l'octubre, on per primera vegada en la seva llarga i destacada trajectòria va coronar-se com a campió del món. Una maduresa que s’ha vist reflectida aquests dies al Para Table Tennis Costa Brava Factor 20 després de perdre en els quarts de final contra el japonès Masachika Inoue per 1 set a 3.
Després de quedar eliminat i quedar-se fora de les medalles, Jordi Morales va escriure a les seves xarxes socials una gran veritat i que demostra l’aprenentatge de tots els anys i campionats internacionals que porta a l'esquena. «Per si no ho sabien, un campió del món també pot perdre». Així de clar i així de simple ha resumit Morales el que és l’esport. Tota una lliçó més de vida.
I la vida continua i tots els projectes que té per fer el català segueixen més vius que mai. I qui sap si els de Tòquio seran els últims Jocs Paralímpics de Jordi Morales. El que està clar és que seran els sisens i que ara per ara té molta corda i moltes ganes, esperances i il·lusions de seguir emocionant amb el seu joc gràcies al treball, la dedicació, la lluita, l'esforç i el sacrifici, que són clau per estar al capdamunt del món.