Debutar a l’ACB com a base del Bàsquet Manresa, a la pista del Madrid, amb només 18 anys; robar la pilota a Campazzo, un dels millors bases del moment; deixar clavat amb una finta a un 2’08 com és Thompkins, i anotar a cistella passada. Aquest és, probablement, el debut somiat per a molts jugadors de bàsquet i David Òrrit el va complir, després de superar moments difícils.
Quan va debutar a l'ACB al març feia quatre mesos que no jugava per una lesió al cinquè metatarsià del peu dret. Quatre dies després de rebre l’alta mèdica, Joan Peñarroya, l’entrenador del BAXI Manresa, el va incorporar a la rutina del primer equip, ja que el base Corey Fisher patia una lesió que l’impedia viatjar a Madrid. Peñarroya el va acabar utilitzant com a base i el jove no va desaprofitar l’oportunitat. “Teníem moltes baixes a la posició de base i estava mentalitzat que podia debutar, però no les tenia totes: estava molt baix de forma”, afirma Òrrit. Va acabar jugant 12 minuts i anotant 8 punts.
El debut va culminar amb una feina fosca i dura: Òrrit, de Santpedor, es va lesionar jugant amb el Barberà, equip de la Lliga EBA vinculat al Bàsquet Manresa. Els pronòstics apuntaven a dos mesos de baixa, però a la pràctica n’han sigut quatre. “La recuperació no ha sigut gens fàcil. Estava molt baix d’ànims. Mai havia tingut cap lesió i el meu pare em va ajudar molt. Ha sigut tot un aprenentatge.”
Fa just un any era jugador del Junior manresà, tot i que s'entrenava amb el primer equip. El Martorell, aleshores vinculat al Manresa, el va cridar en dues ocasions, però la seva aparició a l’equip va ser testimonial. Al Junior, els seus números tampoc destacaven en excés. El seu futur al bàsquet no era massa clar. “Jo estava concentrat en el batxillerat i en la Selectivitat, que al cap i a la fi és l’important”, diu el mateix Òrrit.