Els darrers anys s’ha instal·lat una paraula en el nostre vocabulari que fins fa relativament poc no era gaire habitual: sorpasso. Ara amb la celebració de les eleccions municipals 2023 ha tornat a sorgir; així doncs, toca buscar d’on surt el terme. Sorpasso és una paraula d’origen italià que, estrictament, vol dir avançament. En català, i en les llengües de l’entorn, aquest italianisme es fa servir en el llenguatge periodístic, especialment polític, tot i que cada dia és una paraula d’ús més freqüent i no és estrany trobar-la també en notícies esportives o d’altres temes que impliquen una competició, tot i que cap diccionari normatiu la recull. Clarament, tenim un responsable de la popularització d’aquest terme aquests darrers anys políticament convulsos: la premsa.

🔴 Eleccions Barcelona, 2023, DIRECTE | Resultats i reaccions al triomf de Xavier Trias
 

Ara bé, què vol dir sorpasso? En un context polític, en eleccions o enquestes electorals, sorpasso es refereix a l’avançament d’un partit a un altre, sobretot, quan la victòria és inesperada o el partit que es queda enrere era l’hegemònic fins al moment. Curiosament, sorpasso no és gaire popular en aquest sentit en la llengua d’origen. L’ús metafòric de sorpasso a Itàlia és més freqüent com a terme econòmic, quan l'economia d'un país en supera una altra en termes de PIB. I, en el sentit estricte, és una maniobra automobilística, és a dir, un avançament. D’aquí la pel·lícula del 1962 Il sorpasso, poc sospitosa de ser cinema polític i que va arribar als cinemes espanyols com La escapada.

Il sorpasso
Joan-Louis Trintignant i Vittorio Gassman en una escena de la pel·lícula 'Il sorpasso' (1962)

🔴 Resultats Eleccions 2023, DIRECTE | Escrutini de municipals i autonòmiques 2023

Sorpasso a Barcelona: Trias supera Colau i Collboni

Amb més del 90% de l'escrutini de les eleccions municipals 2023, Xavier Trias fa el sorpasso a Barcelona a Ada Colau i Jaume Collboni amb 11 regidors. La formació de Barcelona en Comú aconsegueix 10 regidors, mentre que el PSC, liderat per Jaume Collboni, arriba a 9 regidors.

Resultats de les eleccions i sorpassos frustrats

Darrere l’adopció de l’italianisme sorpasso hi ha una història curiosa. Va aparèixer per primer cop en la premsa espanyola el 1976 en notícies sobre Itàlia, quan existia la possibilitat que el Partit Comunista superés la Democràcia Cristiana al govern italià, cosa que no va passar. A Espanya, anys més tard, el 1994, Julio Anguita, líder d’Izquierda Unida, va ressuscitar el terme, inspirant-se en el cas dels italians, per referir-se al possible avançament electoral del seu partit al PSOE, cosa que tampoc va passar. I així és com ens va arribar la paraula sorpasso al català, a través del castellà i de la premsa espanyola.

Amb tot, l’any 2016 ens va començar a interessar el terme de debò, com podem veure gràcies a les tendències de cerca:

 

 

I què va passar el juny del 2016? Eleccions generals a l’estat espanyol. I què tenien d’especial aquestes eleccions? La possibilitat que la nova coalició entre Podemos i Izquierda Unida, i altres forces d'esquerres, liderada per Pablo Iglesias, superés el PSOE, cosa que... tampoc va acabar de passar: els socialistes van obtenir 85 escons i el bloc de Podemos, 71.

I què ens oferirà l'escrutini de les eleccions municipals 2023?

A Barcelona, s'han produït dos sorpassos a les últimes eleccions municipals. El 2015, la candidatura dels comuns, liderada per Ada Colau, va fer el sorpasso (amb 11 regidors) a la CiU del llavors alcalde Xavier Trias (que en va obtenir 10), després que es publiqués als mitjans espanyols que l'alcalde tenia un compte secret a Andorra, informació que es va demostrar totalment falsa i cuinada i filtrada per les clavegueres de l'Estat. I el 2019, ERC, encapçalada per Ernest Maragall, va aconseguir superar els comuns en vots, 160.990 contra 156.157, tot i que el líder d'Esquerra no va aconseguir l'alcaldia —hi va continuar Colau, gràcies als vots del PSC i tres del grup de l'ex primer ministre francès Manuel Valls—.