El 29 de novembre se celebren eleccions generals de forma anticipada. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dissoldre les Corts el passat 5 d'octubre després que el PP, Vox i Junts fessin caure al Congrés dels Diputats els famosos decrets d'habitatge sorgits arran del desnonament de la Maricarmen Abascal, de 87 anys, a Madrid, i les consegüents protestes. Segons l'anàlisi d'ElNacional.cat de les enquestes publicades des de l'1 d'agost, els sondejos preveuen que els comicis capgiraran el panorama polític de l'Estat espanyol, amb el PP d'Alberto Núñez Feijóo com el partit més votat.
🗳️ Eleccions generals 2026: quan són, dates clau i calendari electoral
El Partit Popular lidera les enquestes amb més del 32% dels vots de mitjana —un punt per sota del 33% obtingut el 2023—, i una tendència força estable: excepte en els baròmetres del CIS, els populars no baixen del 28% en cap predicció. De mitjana, el PP se situa 5,6 punts per sobre del PSOE, que es quedaria amb el 26,5% dels vots —cinc punts menys que en les anteriors eleccions (31,68%). En aquest cas, només el CIS situa els socialistes al capdavant: en el baròmetre d'octubre els donava el 34%, i només un 22,2% al PP. En tercera posició, l'extrema dreta de Vox, el partit que més creixeria: fregaria el 18,5% dels vots de mitjana —sis punts més que el 2023, quan va aconseguir el 12,4%—, i alguns sondejos el situen, fins i tot, per sobre del 20%.
En canvi, hi ha més incertesa amb l'espai a l'esquerra del PSOE, ja que les enquestes no recullen les aliances definitives del Front Ampli. En qualsevol cas, fins al 16 d'octubre, Sumar quedaria al voltant del 6%, quan el 2023 va obtenir el 12,3% en confluència amb Podemos. Per la seva banda, Podemos obtindria al voltant del 3,4% dels vots. Però els morats no es presenten, per exemple, a Catalunya, on han arribat a un acord amb ERC pel qual Gabriel Rufián els farà campanya a la resta de l'Estat.
A Catalunya, precisament, ERC superaria Junts en la pugna independentista, segons la majoria de les enquestes. Els de Rufián obtindrien al voltant del 2,1% dels vots a escala estatal, per davant de l'1,3% dels de Míriam Nogueras. Plegades, les dues forces arribarien al 3,4%, una xifra molt similar a la del 2023. D'altra banda, EH Bildu se situaria al voltant l'1,4%; el PNB, l'1%; el BNG, el 0,9%; i Coalición Canaria, el 0,4%. Finalment, cal dir que la novetat en aquestes eleccions seria Se Acabó la Fiesta (SALF), el partit de l'agitador ultra Alvise Pérez, que obtindria prop del 2% dels vots, però no obtindria representació.
Enquestes de les eleccions generals 2026: així evoluciona la previsió d'escons
La previsió d'escons és més complicada, ja que no totes les enquestes fan el càlcul. Tanmateix, els sondejos privats publicats a l'octubre atorguen la majoria absoluta al PP i Vox, que sumarien entre 186 i 212 diputats, molt per sobre dels 176 necessaris. Concretament, els de Feijóo es mourien en una forquilla d'entre 125 i 150 escons —ara en tenia 137—, mentre que els de Santiago Abascal estarien entre els 60 i els 74 —doblant els diputats actuals (33). El PSOE cauria dels 121 escons aconseguits el 2023 a uns 100-115, mentre que la patacada de l'espai que representava Sumar seria la més sonada: obtindrien entre 3 i 12 diputats, molt per sota dels 31 que van guanyar en les últimes eleccions. Una xifra tan baixa que ni tan sols es podria maquillar amb els que obtindria Podemos (1-4). Finalment, pel que fa als partits catalans, les últimes enquestes situen ERC amb 6-8 escons i Junts amb 4-7. Els dos partits en tenien 7.
Cal tenir en compte que les dades es basen en enquestes realitzades fins a la darrera data d'actualització d'aquest article, i que l'opinió pública pot canviar durant la campanya electoral. Per aquest motiu, les gràfiques i l'article s'aniran actualitzant amb totes les noves enquestes sobre les eleccions generals del 29 de novembre del 2026 que es publiquin fins cinc dies abans dels comicis, l'últim dia que la llei electoral ho permet.