Un 23-J complicat per les altes temperatures a Lleida i amb un transvasament de paperetes respecte a comicis passats a la demarcació. En les anteriors eleccions generals, les del 10 de novembre de 2019, ERC va aconseguir aconseguir els dos diputats que es disputaven a la demarcació, dels quatre possibles. Una cosa que feia mantenir l'hegemonia davant la històrica plaça de Junts i l'antiga Convergència a l'interior de Catalunya, que va perdre el 26 de juny de 2016. Els postconvergents i socialistes es repartien fa poc més de tres anys els dos últims escons al Congrés. Però aquest 2023 tot ha canviat, amb alguns candidats electes en disputa durant diversos moments del recompte. La primera força ha estat per al PSC amb el 29% de vots i dos diputats. La segona posició ha anat a parar ERC amb el 18% de paperetes i un diputat, una cosa similar a Junts amb el 18% i un escó.

 

🔴 Resultats Eleccions Generals 2023, DIRECTE | Escrutini del Congrés i el Senat

🔴 Resultats Eleccions Generals 2023 a Catalunya, DIRECTE | Escrutini del Congrés i el Senat

 

ERC perd el seu bastió

Els candidats dels partits que han resultat vencedors a la demarcació són Montse Mínguez del PSC, Inés Granollers d'ERC, i Isidre Gavín de Junts. També es van presentar, entre les candidatures amb opcions a sortir electes Dante Pérez del PP, Elena Ferre de Sumar-En Comú Podem, Esther Sancho de la CUP i Eduard Pallerola de Vox. Tots ells es disputaven els quatre únics diputats que podien anar al Congrés per Lleida i que s'afegirien als seus respectius caps de llista a Madrid. Els republicans, que van obtenir la primera posició el novembre i l'abril de 2019, quan es va produir la repetició electoral, perden el bastió de l'interior català i passen de dos a tan sols un diputat per a la cambra baixa. Per això, els socialistes han aconseguit revalidar els bons resultats a la demarcació del 28 de maig passat, durant les eleccions municipals i s'alcen com a primera força.

 

El PP, que no aconseguia representació des dels comicis generals de juny de 2016, s'ha tornat a quedar sense el seu diputat per Lleida malgrat el que pronosticaven els primers sondejos on donaven un quàdruple empat entre PSC, ERC, Junts i populars. Aleshores, el 2016, fa poc més de set anys, el PP va aconseguir arrabassar-li l'últim diputat als socialistes, per una diferència d'alguna cosa menys de 2.000 paperetes. Va ser aleshores, durant la repetició electoral que va tornar a mantenir Mariano Rajoy en la Moncloa en minoria i un parell d'anys abans que prosperés la primera moció de censura de la democràcia, quan els populars encara en auge de vots abans del declivi a favor del Sanchisme. En qualsevol cas, el guanyador en aquest 23-J a la província de Lleida ha estat el PSC.

Resultats a Lleida ciutat: una població canviant

Les cinc primeres forces a la ciutat de Lleida en els comicis de novembre de 2019 van ser, en aquest ordre, ERC, PSC, Junts, PP i En Comú Podem. Els republicans es van alçar com a primera força amb el 25,95% dels vots, seguits dels socialistes amb el 19,28%, els postconvergents amb el 15,4%, els populars amb el 10,32% i els comuns amb el 9,76%. El rànquing, no obstant això, va variar una mica a nivell provincial, quedant en segona posició Junts i en tercera PSC, i un sorpasso d'En Comú Podem al PP.

 

Aquest 23-J, la capital de l'interior de Catalunya ha virat cap al socialisme, com ja va fer en les recents eleccions municipals del 28-M d'aquest mateix any. Així, els ciutadans han optat per atorgar la victòria al PSC amb el 34% de vots. Completen el podi PP i ERC, amb 17% i 12%, respectivament. Respecte a la quarta i cinquena posició, els ilerdencs han decidit que siguin per a Junts i Vox, amb 11% i 9%. En aquesta ocasió, la ciutat ha votat en una línia similar a la resta de la demarcació, amb variacions tan explicites com el segon lloc dels populars que han quedat fora del repartiment d'escons.

En contraposició als resultats de les eleccions municipals del 28-M a Lleida ciutat, el panorama ha fet evident el canvi de color de la població. El maig d'aquest mateix any, quan els ilerdencs van anar a les urnes i sent alcalde el republicà Miquel Pueyo, el PSC va donar un gir en alçar-se com a primera força i nou regidors, respecte als set de 2019. ERC, que en els anteriors comicis s'havia imposat amb set, va perdre dos regidors i va quedar en tercera posició. Els populars van passar de ser una força minoritària a l'hemicicle municipal amb dos escons a una segona posició amb cinc regidors. Junts va perdre un regidor, de sis a cinc, mentre Ciutadans va desaparèixer del mapa, els comuns passaven de dos a un escó i Vox irrompia amb dos regidors. Aquest nou escenari va fer Paer en Cap al socialista Fèlix Larrosa, sense cap suport més que el del seu partit en la sessió extraordinària de constitució del nou consistori.

Comparativa amb comicis anteriors a la província

Per comprendre la complexitat de la demarcació de Lleida, malgrat tan sols sumar quatre diputats al còmput total de 350 en el Congrés, es pot fer una revisió dels resultats des de les eleccions de novembre de 2011, un any abans, aproximadament, de l'eclosió del procés. Aleshores, CiU era la força hegemònica i va aconseguir el 41,32% dels vots vàlids emesos pels ciutadans i dos dels quatre escons. Per la seva part, el PSC va aconseguir un, amb el 20,35%, i el PP un altre amb el 19,44%. ERC quedava en quarta posició i sense candidats electes a la cambra baixa espanyola. En els comicis de desembre de 2015 els convergents van perdre força i els quatre escons van quedar dividits a parts iguals, encara que amb diferents percentatges de paperetes, entre Convergència, ERC, En Comú-Podem i PSC.

 

La repetició electoral de juny de 2016 va ser encara més evident: els republicans aconseguien la primera plaça a la demarcació en vots. Quedaven així ERC, CDC, En Comú-Podem i PP com a partits electes, amb un diputat cada un. En els comicis generals de juny de 2019 es va accentuar més aquest canvi de cicle, amb ERC al capdavant i dos diputats, els dos restants se'ls van repartir Junts i PSC. Com ja s'ha vist prèviament, la tornada a les urnes de novembre d'aquell mateix any poc va fer canviar en el panorama polític ilerdenc. Per tot això, aquest 23-J s'ha tornat a entreveure un canvi de cicle, com ja es va viure a Lleida el 2015 i el 2016.