Les portades d’aquest dimarts semblen pensades d’antuvi perquè ho tens clar si et penses que els diaris canviaran de posició després d’una “amanida de mentides”, com descriu el debat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo la directora adjunta de La Vanguardia. El cap d’opinió d’El Mundo titula la seva peça “Pedro Sánchez perd contra un senyor d’Orense”, una manera castissa i simpàtica de dir el que tenia ganes de dir i el que el seu públic espera que digui. En portada, el tabloide ultra explica que Sánchez “va perdre els nervis”. Ves… Gairebé a totes les portades és més o menys així. La realitat i els fets només serveixen per ajustar i polir títols i enfocaments. La idea mare és prèvia —fora de la portada d’El Punt Avui, que no parla del debat perquè fa castellà o així.
Alguns hi posen més ganes que el Rayo Vallecano —que són moltes— com La Razón, que titula: “Feijóo noqueja Sánchez”. Fa pensar. Què tenia al cap el portadista del diari del Grupo Planeta quan veia el debat entre els caps de llista dels dos principals partits dinàstics espanyols? Un ring? Una pista de grecoromana? Una baralla de taverna? Un paller? Fa pinta que és algú que s’ho mirava aconsellant amb veu entusiasta al seu favorit i blasmant el rival a còpia de crits gruixuts fins que algun col·lega misericordiós li haurà agafat del braç: Paco, que és la tele, que no et senten (Paco és aquí un nom figurat, no siguis suspicaç).
L’Ara i l’ABC diuen el mateix que La Razón i El Mundo (Feijóo va ser el millor) però sense la retòrica del comissari polític ni l’exasperació del profe de música. El tabloide monàrquic potser peca una mica de profeta: Sánchez té temps de remuntar. El País s’estima més passar-hi de puntetes perquè el debat no va anar tan bé com volien i es devien desanimar i desconnectar. El que diu el títol se sabia de feia dies: que s’atacarien pels pactes i que seria un debat brut. Aquest títol es podia haver publicat aquest dilluns amb el temps verbal canviat i hauria funcionat la mar de bé. Almenys en un subtítol reconeix que Sánchez estava “a la defensiva”. El Periódico, amb el mateix fons, dona guanyador per penals a Feijóo, que va arribar al final de la pròrroga gràcies al seu catenaccio retòric (això últim no ho diu, però és xulo i ho podria dir en comptes de “resisteix”, que és més pla).
La Vanguardia va semblant: fa empatar els dos contendents —és TAN Vanguardia: ho has d’estimar, com les dèries de la padrina—, evita valorar-los al títol i tira fang sobre el debat i el titlla “d’estèril”. Parlem-ne una mica. Estèril vol dir improductiu, eixorc, inútil, sense resultats. No caldria, si més no, esperar els resultats d’algun tracking diari d’enquestes abans de valorar les conseqüències del debat? En qualsevol cas, hi ha millors paraules per dir que el cara a cara no ha aclarit res i que ens va fer perdre hores de son només pels theatrics i acrobàcies de Sánchez i Feijóo. “Buit”, per exemple, és un bon mot. I més curt. En fi. Val a recordar aquí que després de la guerra, tots els portadòlegs som mariscals: les portades de veritat les fa de pressa gent atrafegada, tensa i cansada tan bon punt s’acaba el debat. Respect.
