El Centre d’Investigacions Sociològiques preveu que els estralls de l’independentisme a les municipals del 28-M tornaran a aparèixer a les eleccions generals del 23-J. El CIS ha publicat aquest dimecres un baròmetre que redueix significativament la força de l’independentisme al Congrés dels Diputats l’endemà dels pròxims comicis espanyols. Concretament, calcula que Esquerra Republicana rebrà la meitat dels vots que va aconseguir a les generals del 10-N del 2019, i preveu una davallada de Junts per Catalunya, així com una possible desaparició de la CUP.

🔴 Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats

El baròmetre publicat aquest dimecres preveu que el 23-J Esquerra Republicana passarà del 3,6% dels vots obtinguts el 2019 a l’1,6% dels vots. Això es traduiria en passar dels 13 diputats que ha tingut en aquesta darrera legislatura a una forquilla que se situa entre els 5 i els 7 escons. Passaria pràcticament el mateix amb Junts per Catalunya, que reduiria pràcticament a la meitat els suports obtinguts el 2019, que van ser del 2,19%. Aquest 23-J, segons el CIS, pot aspirar a endur-se només l’1,1% dels vots. La CUP, fins i tot, podria quedar-se sense representació parlamentària. Després d’una legislatura en la qual Albert Botran i Mireia Vehí han exercit de representació parlamentària anticapitalista, el CIS creu ara que com a màxim només podran col·locar un diputat al Congrés. De l’1,01% dels vots de fa quatre anys, la CUP passaria a obtenir només el 0,6%.

 

L’independentisme ja va patir una forta patacada a les eleccions municipals del 28-M. A la resta de l'estat espanyol la participació va créixer, però a Catalunya es va registrar un sotrac important, baixant del 64,81% del 2019 a una participació clarament inferior: el 55,55%. Esquerra Republicana va ser la principal força perjudicada per l’abstenció (va perdre quasi 302.000 vots respecte a les municipals del 2019, i caient del 23,53% assolit aleshores al 17,31% d'aquesta darrera convocatòria electoral). També va sortir perjudicat Junts per Catalunya, tot i que no tant: va rebre 4.500 vots menys. La CUP, però, va arribar a perdre fins a 43.000 vots respecte a les municipals del 2019.

Això ha provocat que els líders dels partits independentistes hagin estat durant les darreres setmanes suplicant que el seu electorat no s’abstingui a les pròximes eleccions. Per exemple, el líder d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, manifestava que aquest 23-J cal lluitar contra el “verí” de l’abstenció. "Un país es pot permetre que els seus partits perdin, però no es pot permetre que es perdi la democràcia", va reflexionar el portaveu dels republicans a Madrid, assegurant que a les pròximes generals els "demòcrates ens hi juguem no només els drets civils, sinó també els drets humans".

Va exemplificar-ho amb els pactes entre el PP i Vox al País Valencià i a les Illes Balears, on la dreta i la ultradreta han pactat, entre altres coses, una persecució del català. De la mateixa manera es va expressar fa uns dies Junts per Catalunya, que va titllar de “tret al cap” la decisió d’alguns independentistes d’abstenir-se en unes eleccions. "No és una opció. El somni del nacionalisme espanyol era fer una reforma electoral perquè tant bascos com catalans no tinguéssim cap capacitat de condicionar l'Estat i, tan bon pugui, ho faran. A la gent que defensa l'abstenció, el que comportarà és l'objectiu que vol el nacionalisme espanyol", va manifestar Toni Castellà, cap de llista de Junts al Senat.