En un context on tots els sondejos preveuen una majoria absoluta de la suma de PP i Vox —o alguns altres apunten a fregar-la a pocs escons— i on existeix de forma més real que mai la possibilitat que el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, sigui president del govern espanyol amb l'extrema dreta formant part de l'Executiu, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha tornat a amenaçar d'aplicar polítiques contra el català si arriba a la Moncloa. Abascal ha qualificat la immersió lingüística en català, basc i gallec com "l'anomalia més gran de la política espanyola" i ha afirmat que si arriba al govern espanyol impulsarà una Llei Nacional de Llengües "perquè allò acordat a València i Mallorca arribi també a Catalunya, el País Basc i Galícia". En una entrevista a ESRadio, el líder ultradretà ha assegurat, en referència a l'espanyol, que "atacar la llengua comuna i impedir que els pares tinguin llibertat per decidir l'idioma en què escolaritzen els fills, no passa a cap altre lloc del món".

L'eix de la normativa que proposa serà "garantir la llibertat de tots els espanyols per poder escolaritzar els seus fills en la llengua materna, bé siguin les regionals o la comuna", segons ha afegit el líder ultra. "Si els diem als estrangers que aquí hi ha un govern que intenta atacar la separació de poders o assaltar les institucions, això hi ha d'altres nacions que ho accepten perquè ja sabem que també passa a l'Amèrica Llatina", ha dit. "Però si els diem que durant 40 anys hi ha hagut governs que no han permès escolaritzar els seus fills en la llengua comuna, és una cosa que ningú es creu; és una anomalia gegantina que no passa a cap lloc més del món", ha afirmat.

Impugnar el vot per correu

Durant l'entrevista, Santiago Abascal no ha tancat la porta a impugnar els resultats del 23-J si el vot per correu no arriba a temps. El líder ultra ha criticat el "poc suport que de manera deliberada" l'executiu de Pedro Sánchez "ha donat a Correus" i ha dit que "és un escàndol que un sol vot no arribi" a l'elector o que, un cop emès, "per manca de temps es quedi dins una saca i no a l'urna". Abascal ha recordat que, de fet, el partit ultra ja ha portat el vot per correu davant la Junta Electoral Central, i ha demanat a l'àrbitre electoral que sol·liciti a Correus que li emeti un informe sobre la situació en què es troben les trameses. "Si el vot per correu acaba essent un problema, serà d'una gravetat extraordinària i lògicament prendrem mesures", ha dit el candidat de l'extrema dreta. "Si hi ha espanyols que es queden sense poder votar, això formarà part del debat polític dels anys vinents, sigui el resultat que sigui", ha afegit Abascal. "Però serà un veritable escàndol, inacceptable en un sistema democràtic com l'espanyol", ha afirmat.

Estat "unitari" i il·legalitzar l'independentisme

El programa electoral de Vox per les eleccions generals del 23-J inclou la proposta de suprimir les administracions de les comunitats autònomes i instaurar un "estat unitari". Per a aconseguir-ho, proposa el "retorn a l'Estat" de les competències en educació, sanitat, seguretat i justícia, "limitar la capacitat legislativa autonòmica" i suprimir els "privilegis" legals i fiscals de les CCAA. Anant un pas més enllà, proposa suprimir l'autonomia de les comunitats on "els governs utilitzin recursos per atemptar contra la unitat d'Espanya". En la mateixa línia, vol il·legalitzar els partits, associacions i ONG contraris a "la unitat territorial de la nació" espanyola. En l'àmbit jurídic, proposa reintroduir els delictes de referèndum il·legal, sedició, traïció i malversació de cabals públics, augmentant-ne les penes, i integrar el Tribunal Constitucional dins del Tribunal Suprem. 

Una altra de les mesures d'Abascal és reduir les competències i efectius a les policies autonòmiques a Catalunya i el País Basc amb l'objectiu final d'eliminar-les. Proposen incorporar els agents dels Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza en el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil. Alhora, el partit d'ultradreta vol augmentar la presència militar a "tots els territoris" de l'Estat i molt especialment a Catalunya, un territori on consideren que "els governs separatistes han intentat esborrar a Espanya".