L'extrema dreta arriba amb força a les eleccions del Parlament Europeu del pròxim 9 de juny. Lideren les enquestes dels principals països de la Unió Europea, com França o Itàlia, mentre que a Alemanya hi ha la previsió que acabin com a segona força. Tot i les bones previsions, els principals partits de l'extrema dreta no arriben units, ni tampoc tenen un programa comú. Els dos principals partits són Conservadors i Reformistes (ECR) -actualment amb 69 diputats-, mentre que el segon són Identitat i Democràcia (ID), amb 59. Els primers, liderats per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, tenen una previsió d'obtenir 72 diputats, mentre que els segons tenen una previsió de 66. Una altra formació d'extrema dreta no adscrita és la formació del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, amb el nom d'Unió Cívica Hongaresa.
El cas és que l'extrema dreta no arriba ni unida ni heterogènia. ECR, liderada per Giorgia Meloni, està sol·licitat per poder pactar amb el Partit Popular Europeu d'Úrsula Von der Leyen, mentre que ID, liderat per Marine Le Pen, aposta per una gran coalició d'extrema dreta. Per tant, Meloni està sol·licitada per les formacions, malgrat que Von der Leyen sí que ha marcat la línia vermella amb el grup liderat per Le Pen. Per què aquesta distinció? El cas és que tenen un programa polític molt diferent.
Què defensa ECR de Meloni? Disputada per Von der Leyen i Le Pen
ECR de Meloni, que comparteix grup amb Vox, els polonesos de Llei i Justícia, els Demòcrates de Suècia o Nova Aliança Flamenca, aposten per mantenir-se dins la Unió Europea i reformar-la per dins. El grup creat pels conservadors britànics, també defensen la causa d'Ucraïna contra la Rússia de Putin i aposten per un estat de dret estable i relacionat amb la democràcia liberal. Segons Meloni, "la UE no és un cercle d'elit amb membres de Sèrie A i de Sèrie B, o una Junta Directiva que ha de mantenir els comptes en ordre, sinó una casa comuna per a afrontar reptes que els estats membres difícilment poden afrontar solos". Tot i això, ha remarcat que la seva idea "no és sabotejar la UE" i defensa que s'ha de desintegrar la Unió Europea per tal que els estats recuperin les competències.
-Conservadors i Reformistes (ECR), simpatitzants a la causa d'Ucraïna, pròxims al PP europeu, crítics amb el Kremlin i partidaris de mantenir-se a la UE:
- Fratelli d'Italia: Giorgia Meloni
- Partit Democràtic Cívic: Petr Fiala
- Partit dels Finlandesos: Riikka Purra
- Demòcrates de Suècia: Jimmie Åkesson
- Reconquesta francesa: Éric Zemmour
- Interès Flamenc: Bart De Wever
- Vox: Santiago Abascal
- Llei i Justícia de Polònia: Andrzej Duda
- Partit de les Famílies d'Alemanya
- Moviment Nacional Búlgar
- Partit Conservador Croata
- Llibertat i Solidaritat, d'Eslovàquia
- Partit dels Finlandesos
- Solució Grega
- Aliança Nacional, de Letònia
- Acció Electoral de Polonesos, de Lituània
Què defensa ID de Le Pen?
Identitat i Democràcia (ID) és el grup liderat per la líder de l'Agrupació Nacional francesa, Marine Le Pen. Fundat fa 10 anys per la mateixa Le Pen i el líder de la Lega italiana, Matteo Salvini, també té en les seves files a la Chega portuguesa o el Partit per la Llibertat dels Països Baixos. Representen una opció més rupturista amb la Unió Europea, amb uns principis associats al Brexit i rebutjant elements clau com l'euro o l'espai Schengen. També estan relacionats amb la Rússia de Vladímir Putin i estan en contra de les ajudes de la Unió Europea al país de Zelenski. Segons Le Pen, "la UE tal com existeix avui és una falsificació, una burocràcia desconnectada de la realitat que ataca les nostres nacions".
- La Lega (Itàlia): Matteo Salvini
- Partit per la Llibertat (Països Baixos): Geert Wilders
- Vlaams Belang (Bèlgica): Tom Van Grieken
- Partit de la Llibertat d'Àustria
- Llibertat i Democràcia Directa (República Txeca)
- Partit Popular Danés
- Partit Popular Conservador (Estònia)
- Chega (Portugal)
Els tercers en discòrdia: d'Orbán als alemanys
D'altra banda, hi ha grups d'extrema dreta que no formen part de cap gran família. Els dos principals són el partit Viktor Orbán, Fidesz, que va ser expulsar del Partit Popular Europeu per no respectar l'estat de dret. El seu encaix està més prop de ECR que d'ID, per la seva bona relació amb Fratelli, amb Vox, però sobretot amb el PiS polonès. Si els hongaresos se sumen a aquest bloc, el seu salt polític pot ser molt important en els pròxims anys. Tanmateix, hi ha un problema per a aquesta unió: la bona sintonia d'Orbán amb Rússia, línia vermella marcada per Meloni.
Alternativa per Alemanya (AFD) és un altre dels grups d'extrema dreta sense grup. De fet, fins fa quatre dies formava part d'ID de Le Pen, però van ser expulsats per unes polèmiques declaracions del seu candidat europeu, Maximilian Krah, sobre les SS, l'organització paramilitar al servei d'Adolf Hitler en l'Alemanya nazi. Amb tot, l'extrema dreta alemanya se situa com a segona força en els sondejos interns.
És possible una unió entre els dos grans partits d'extrema dreta europeus?
La líder del Partit Popular Europeu Úrsula Von der Leyen va obrir la porta a un pacte amb l'ECR de Le Pen. El motiu? La creixent força d'aquesta formació i la seva postura amb elements clau de la UE alineats amb els populars. Tanmateix, Marine Le Pen va oferir aquest diumenge una candidatura conjunta entre les dues formacions, mentre que Meloni no li va tancar la porta. “El meu principal objectiu és construir una majoria alternativa que ha governat els darrers anys. Una majoria de centredreta, és a dir, que enviï l'esquerra a l'oposició a Europa”, va assegurar Meloni.
El cas és que una unió impossibilitaria un acord amb el Partit Popular Europeu, cosa que desagrada a Meloni. A més, ECR té unes clares diferències amb ID sobre la invasió de Rússia a Ucraïna, el futur de la UE, l'estat de dret o les relacions amb el Kremlin. A més, els txecs i romanesos de l'ECR no volen fer equip amb nacionalistes hongaresos d'Orban simpatitzants del Kremlin, per exemple. Tanmateix, l'exprimer ministre polonès Mateusz Morawiecki, del partit conservador Llei i Justícia a l'ECR, sí que ha deixat la porta oberta a una gran coalició a la dreta del Partit Popular Europeu i ha donat suport a l'entrada d'Orbán. Un altre element que impedeix un acord és la mala relació entre líders. Sobretot entre Meloni i Matteo Salvini, tot i que governen plegats a Itàlia.