L'objectiu de quasi tot candidat a uns comicis al Parlament de Catalunya és evitar polèmiques durant la campanya. En un míting a Santa Coloma de Gramenet, el presidenciable del PSC, Salvador Illa, va referir-se a Lleida com a "Lérida", un fet que li va comportar dures crítiques per part de l'independentisme. L'endemà, Illa es va disculpar i va atribuir aquest error a un "lapsus fruit del cansament", deixant clar que "Lleida és Lleida". Més endavant, en un acte a l'Hospitalet de Llobregat, el líder dels socialistes va realitzar la seva intervenció íntegrament en castellà. Els seus principals adversaris en la contesa electoral, ERC i Junts, sostenen que amb el PSC "el català pot estar en perill" i carreguen contra la seva proposta trilingüe. En una entrevista a ElNacional.cat, Salvador Illa exposa les raons de l'ús de la llengua castellana al míting de l'Hospitalet i carrega contra els qui "volen posar en dubte" el seu "compromís amb la llengua catalana". Paral·lelament, el cap de files socialista advoca per ampliar el consens al voltant de la llengua per incorporar-hi el Partit Popular i detalla el seu plantejament en matèria lingüística.
🔴 Salvador Illa: "El meu enfocament és Catalunya. Són altres els qui volen rivalitzar amb Pedro Sánchez"
📹 Recupera aquí l'entrevista íntegra a Salvador Illa | VÍDEO
El dimarts vostè va anar a l'Hospitalet i va fer tot el míting en castellà. Li puc preguntar per què?
Perquè hi havia un públic eminentment castellanoparlant i em vaig adreçar a ells en castellà. Però jo utilitzo habitualment el català, tothom ho sap també. És la llengua materna meva, és la llengua que utilitzo habitualment a la meva expressió, però és veritat que no tinc cap inconvenient de vegades a fer servir el castellà, com molta gent a Catalunya.
A l'Hospitalet no l'haurien entès en català si hagués fet el míting en català?
Sí, però em va sortir d'aquesta manera, tenia públic eminentment castellanoparlant i em va semblar fer-ho en castellà, però no en faig d'això un objecte. Insisteixo en la meva llengua habitual materna, que és el català, i sé que hi ha molta gent que vol posar en dubte el compromís meu i del PSC amb el català, i crec que s'equivoquen.
No li preguntava tant per això. Li pregunto pel fet que, si després de 40 anys d'immersió lingüística, hi hagi un míting a l'Hospitalet que s'hagi de fer en castellà perquè el públic és castellanoparlant.
Jo em pregunto més per què després de deu anys de governs de Junts i Esquerra amb els presidents Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès, ha baixat l'ús social del català. Jo crec que aquesta és una pregunta rellevant. Què és el que ens passa? El problema del català no és un problema de coneixement, és un problema social. Per què ha baixat l'ús social del català? Què hem fet aquests darrers deu anys? Penso que la manera és fer un consens ampli entorn de la llengua i m'agradaria aquí sumar-hi al Partit Popular, i ja ho hem fet. En matèria de l'ús de l'ensenyament de les llengües obligatòries, l'ensenyament de les llengües oficials, l'ensenyament obligatori, estàvem a punt de fer un pacte pel català. Les tensions entre Junts i Esquerra són un gravíssim error, aquí miren qui ho capitalitza més, i el català és de tots. Hem de treure'l (des del meu punt de vista) del debat polític. Aquí hi ha també, en aquesta campanya electoral, com una cursa per veure qui defensa més el català i qui farà més pel català. Ho diuen els qui durant deu anys, fruit de les seves accions de Govern, han aconseguit que l'ús social caigui. No han fet res en matèria audiovisual, no han fet res en matèria d'arribar a consensos amplis... Jo seguiré un altre camí, o intentaré seguir un altre camí, que és el del consens ampli, sumant-hi tothom. Ja he dit també en aquesta matèria, que serem sempre nosaltres en els pactes que es facin al voltant de l'ús del català, de la defensa del català, de la promoció del català, de l'ús social i que, a més, la llengua —com ja passava en els governs Maragall i Montilla— passarà a dependre directament de Presidència per poder garantir una acció més transversal de tot el Govern.
Cal fer un consens ampli al voltant de la llengua catalana i m'agradaria sumar-hi al Partit Popular. Les tensions entre Junts i ERC per capitalitzar el català és un error, la llengua és de tots
D'aquesta matèria es va dir, i així consta, que el seu model és el del trilingüisme. Creu que amb aquesta aposta pel trilingüisme, sobretot a l'escola, augmentarà aquest ús social del català?
El que penso és que voler posar en dubte que prendre les accions necessàries perquè a Catalunya els alumnes, en acabar l'ensenyament obligatori —a banda de dominar perfectament el català i el castellà— dominin una tercera llengua (l'anglès molt probablement), és el pitjor servei que es pot fer al català. Aprendre una nova llengua, dominar una nova llengua, no només no perjudica en res a l'ús del català i al domini del català i el seu aprenentatge, sinó que ho enriqueix. A més, penso que hem d'aspirar a aquí i que és una eina avui dia, deixi-m'ho dir així, no només d'enriquiment personal, cultural, sinó també molt útil des d'un punt de vista d'obrir-se un camí professional per qualsevol noi i noia de Catalunya. Coneixen una tercera llengua, a banda, per descomptat, de la llengua pròpia de Catalunya, que és el català i el castellà, i aquests plantejaments de dir que compte, que si n'aprenem una tercera retrocedirà el català, són plantejaments de xemeneia molt estreta.
Per acabar el tema del català, va tenir l'incident aquell de Lleida i Lérida.
Em vaig excusar, va ser un lapsus. Aquests dies són dies intensos i Lleida és Lleida.
El programa del PSC també parla del desplegament de l'Estatut. Vostè advoca per mantenir el traspàs integral de Rodalies que s'ha acordat, una llei electoral... Quines competències li agradaria que assumís Catalunya?
Primer, hi ha fins a catorze qüestions que depenen només de nosaltres, que ja estan reconegudes per l'Estatut i que hauríem de desplegar des del Parlament de Catalunya. Per exemple, com vostè diu, la llei electoral, però també la llei de la gent gran, llei de boscos, hi ha coses que hem de fer nosaltres. Aquestes són a l'agenda que haurem de desplegar. Llavors hi ha un conjunt de competències que hauríem de veure si, fruit d'un diàleg i una col·laboració amb el govern d'Espanya, els podem emportar, per exemple, immigració. És un plantejament que hi ha obert, jo dono suport al fet que es tiri endavant o, per exemple, m'agradaria treballar especialment en dues qüestions. Tot el que fa referència a la llei de costes, crec que és més lògic o crec que ajuda la proximitat, a enfocar més bé aquestes qüestions; o tot el que fa referència al nomenament i la provisió de places d'alguns cossos nacionals. Em refereixo a secretaris, interventors, tresorers a l'àmbit local, que és una qüestió que ajudaria molt a agilitzar i fer més eficient l'administració municipal.
Quan es van convocar les eleccions a principis de març, fa l'efecte que algú des de Palau va fer el càlcul que, d'una banda, a vostè el caçarien amb el tema de les mascaretes i el cas Koldo; i que, per la banda de Junts, Carles Puigdemont no es presentaria. No ha passat ni una cosa ni l'altra. Té la mateixa impressió que es va fer un càlcul preelectoral arriscat, que ara no estan sortint les coses i que a vostè anaven a caçar-lo?
No sé si es va fer aquest càlcul o no, no ho puc saber. Crec que era una mesura que tenia un cert sentit per part del president —que és una decisió, a més, personal d'ell, convocar eleccions—, en el sentit que si no és capaç o si no va ser capaç d'obtenir una majoria —no pas perquè el PSC no arribés a un acord— de tirar endavant un pressupost, era una opció que ell va decidir que era la correcta. Em va doldre que ni Comuns, ni Junts, ni la CUP —sobretot Junts i la CUP, que el van investir president i ara sembla que no ho hagin sigut—, en una situació que no era fàcil, amb el país amb la sequera i tot plegat, renunciessin al fet que 4.000 i escaig milions d'euros poguessin posar-se a disposició dels catalans. En fi, cada formació política pren les seves decisions. Del que sí que no tinc cap dubte és que no només Esquerra, ells i alguna altra formació política —com ja han fet altres vegades— van buscar tres peus al gat amb algunes coses. Això és un estil de fer política que jo no comparteixo, però que el respecto. Jo no faig el mateix amb casos semblants amb ells. He intentat ser, normalment, respectuós en com es va gestionar la pandèmia des d'aquí. Crec que usar això políticament, pel que jo vaig veure i viure en aquell moment, no va amb l'estil de fer política que hem de tenir, i que és el que ens demanen els ciutadans. La setmana passada vaig estar dos dies a Madrid, dilluns al Congrés i dimecres al Senat. Tothom qui tingui interès pot veure les intervencions d'algunes formacions catalanes respecte a mi.
En qualsevol cas, vostè va contactar o no amb Koldo García?
Ho vaig explicar a tots dos llocs. Una vegada se'm va presentar al Ministeri, el vaig rebre. El vaig adreçar als tècnics a través del meu gabinet i el resultat és que no vam comprar res.
▶️ Recupera aquí l'entrevista sencera: