Vols saber qui pot governar amb el pactòmetre de Madrid en funció dels resultats de les Eleccions Autonòmiques 2023? Amb l'escrutini de vots encetat després de la jornada del diumenge 28 de maig i amb els col·legis electorals a porta tancada, la decisió ciutadana ja és efectiva i només queda descobrir quins partits han sortit vencedors de la celebració dels comicis. Però, més o menys vots tampoc significa necessàriament res, i és que si no hi ha majoria absoluta caldrà que les formacions entaulin les aliances pertinents per poder establir un govern ferm. I quines poden ser aquestes aliances a la ciutat autònoma? El pactòmetre d'ElNacional.cat te les descobreix.
🔴 Resultats Eleccions 2023, DIRECTE | Escrutini de Municipals i Autonòmiques
Pactòmetre de Madrid per a les Eleccions Autonòmiques 2023
A continuació trobaràs el pactòmetre per a les Eleccions Autònomiques 2023 de Madrid celebrades el diumenge 28 de maig. El funcionament d'aquesta "calculadora electoral" és molt senzill i permet obtenir una vista general sobre quines situacions podrien donar-se de cara al nou govern i quines formacions es podrien aliar. Tot amb un seguiment en temps real de l'evolució de les dades oficials de la ciutat i d'acord amb l'escrutini definitiu de vots a mesura que es fa efectiu el recompte.
Informació útil sobre el pactòmetre de Madrid d''ElNacional.cat'
Aquest pactòmetre t’ajudarà a simular possibles aliances postelectorals i quines combinacions serien possibles atesos els resultats. Però has de tenir en compte que, a diferència de les eleccions al Parlament o al Congrés dels Diputats, en unes eleccions municipals la candidatura més votada té un avantatge afegit respecte a les altres formacions. Aquest avantatge consisteix en el següent: el dia que s’han de constituir els ajuntaments i elegir els alcaldes (en aquest cas el 17 de juny) només hi poden haver dues opcions: o és alcalde el cap de llista de la candidatura més votada o bé és alcalde qui encapçali una majoria absoluta alternativa. Aquest concepte, el de majoria absoluta, és molt important i és, de fet, el fet diferencial respecte Parlament i Congrés.
Un exemple pràctic: Situem-nos en el cas d’una ciutat on el seu ajuntament té 25 regidors (sempre serà imparell). Això vol dir que la majoria absoluta està en els 13 regidors. Imaginem que el partit més votat ha obtingut 9 regidors. El segon partit més votat n’ha obtingut 8, el tercer 4 regidors i en quarta i cinquena posició dues formacions que han obtingut 2 escons cadascun. En total, doncs, 25 regidors. Si el segon i el tercer partit pacten entre si (i amb ningú més) sumen 12 regidors. Sumen 3 regidors més que el partit més votat, però no sumen els 13 que fan majoria absoluta. Aquests dos partits necessitarien pactar amb una tercera formació si volen superar aquest llindar. Si no ho aconseguissin, encara que sumessin més regidors que la formació més votada, l’alcalde seria el dels 9 regidors perquè ha estat la formació més votada.
En el cas de les eleccions autonòmiques, com les 12 comunitats que aquest diumenge tenen comicis, això no és així (com tampoc passa al Parlament o al Congrés). I és que a les autonòmiques (com a les generals) hi ha una segona votació d’investidura; en cas que a la primera votació ningú obtingui una majoria absoluta, a la segona només és necessari que un candidat obtingui més vots que un altre per ser president. Per tant, si jugues amb el pactòmetre en un municipi has de tenir en compte que només hi ha una votació d’investidura i que només pot ser alcalde qui tingui majoria absoluta o qui hagi estat el més votat. En canvi, si jugues amb el pactòmetre en una comunitat autònoma potser amb una majoria simple (uns més que altres) ja en tens prou.