Tal dia com avui de l’any 1940, fa 83 anys, a Ar Baol-Skoubleg (Bretanya-França), un destacament de la Wehrmacht (l’exèrcit alemany, que, poc abans, havia ocupat França), la Gestapo (la policia política del règim nazi) i el SIMP (la policia política del règim nacionalcatòlic espanyol) detenien el president Companys. En aquell dispositiu de localització i detenció, José María Lequerica, l’ambaixador espanyol davant el govern titella de Vichy, hi va jugar un paper important. Anys més tard, quan Lequerica va ser nomenat ambaixador de l’Espanya de Franco a Washington, el president Truman no li va acceptar mai les credencials.

El president Companys havia sortit cap a l’exili durant els primers dies de febrer de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i durant l’ocupació franquista de Catalunya, i havia traslladat la Generalitat a París, en una casa situada a la Rue de la Pépinière, 25; prop de l’estació de Saint-Lazare. Allà hi va estar fins que, després de l’esclat de la II Guerra Mundial (1 de setembre de 1939), l’exèrcit alemany va saltar les línies defensives frontereres franceses i es va plantar a les portes de París. El 24 de juny de 1940, vigília de l’ocupació alemanya de París, el Govern de Catalunya va sortir en direcció a Londres, acollit pel govern britànic.

Però el president va quedar en territori ocupat. L’evacuació de París, ordenada pel govern francès, havia estat un veritable caos. El fill del president (familiarment Lluïset) es va extraviar quan la institució psiquiàtrica on era intern va ser evacuada desordenadament i els pacients es van perdre pels camins i els camps entre París i el Loira. El president es va negar a abandonar territori francès esperant localitzar i salvar el seu fill. També, algunes investigacions apunten que la presència del president Companys en territori ocupat podria obeir a la negativa de la Foreign Office a acollir un líder polític molt contestat per la seva societat.

En qualsevol dels casos, el president Companys va ser detingut pels militars i paramilitars alemanys i lliurat al policia espanyol Urraca, que el va interrogar i el va entregar a la seu del SIMP de Madrid sense cap protocol d’extradició. Anys més tard, conclosa la guerra, Urraca va ser jutjat i condemnat in absentia per crims contra la humanitat (es guanyava la confiança de famílies refugiades jueves i després les saquejava i les assassinava). El president Companys va ser sotmès a un pretès consell de guerra i assassinat el 15 d’octubre de 1940. En canvi, el govern espanyol mai va entregar Urraca a les autoritats franceses. Ni tan sols durant l’actual règim constitucional.