Tal dia com avui de l’any 378, fa 1.647 anys, a Adrianòpolis, actualment Edirne (província romana de Tràcia, actualment Turquia europea), un exèrcit visigòtic liderat pel cabdill Fritigern i format —segons la majoria de les investigacions— per uns 20.000 combatents, s’enfrontava i derrotava dues legions romanes, comandades per l’emperador Valent i pel general Flavi Ricomer i que reunien uns 24.000 legionaris. El resultat d’aquella batalla forçaria la negociació per a establir la nació visigòtica en una terra fèrtil però erma i deshabitada, que posarien en producció i que defensarien dels potencials enemics de l’estat romà.
La nació visigòtica va ser inicialment establerta a la província romana de Dàcia (actuals Transsilvània i Romania) en qualitat de poble federat a Roma. Però l’aparició en escena dels huns, que, procedents de les estepes siberianes, havien avançat cap a Europa derrotant tots els exèrcits que els barraven el pas, i la derrota que van patir a mans d’aquests (382), va forçar una segona negociació, que no es resoldria fins passats més de vint anys (405), temps durant el qual la nació visigòtica —formada per uns 200.000 individus— va vagar per la península italiana intentant passar a les províncies romanes d’Àfrica i va segrestar la germana de l’emperador.
Finalment, en temps dels reis Ataülf i Gal·la Placídia (la germana de l’emperador romà Honori, segrestada i convertida en reina dels visigots), la nació visigòtica va negociar el seu establiment a la província romana de la Gàl·lia Narbonesa (405), territori que correspon a l’actual Llenguadoc, i van fixar la seva capital a Tolosa. Entre el 410 i el 415, cridats per les oligarquies provincials de la Tarraconense per a restaurar l’ordre públic que s’havia perdut amb la desaparició de les legions, es van desplaçar cap al sud dels Pirineus i van fixar la seva capital a Barcelona (415). Havien passat 37 anys d'ençà d’Adrianòpolis i els visigots havien trobat la seva casa definitiva.