Tal dia com avui de l’any 694, fa 1.328 anys, a Toledo, s’iniciava el XVII Concili de Toledo; que, entre altres coses, promulgaria una llei que reduïa a l’esclavitud la comunitat jueva que residia als dominis de la monarquia visigòtica. Els concilis que se celebraven al regne visigòtic hispànic reunien tots els estaments del poder de l’època i legislaven tota mena de lleis relacionades amb el funcionament d’aquella societat. I en aquell concili, el rei Ègica va argumentar que els jueus hispànics havien teixit aliances secretes amb els jueus del Magreb que tenien com a objectiu derrocar la monarquia visigòtica i crear un estat jueu.
Aquests falsos arguments eren la manifestació d’una pèssima relació entre les oligarquies visigòtiques, que, a través de la figura del rei i de la institució de la corona, ostentaven el poder militar del regne, i la minoria jueva peninsular, que es resistia a les lleis d’uniformitat religiosa que pretenien cohesionar la societat i enfortir el poder del rei. Al marge d’aquest conflicte politicosocial, les elits visigòtiques observaven amb desconfiança l’estreta relació entre les comunitats jueves de les dues ribes de la Mediterrània, i amb el poder àrab que ja s’havia establert al nord d’Àfrica i inquietava el poder toledà.
Les comunitats jueves eren presents a la península Ibèrica, com a mínim, des de la Diàspora seguida de la destrucció del temple de Jerusalem a mans dels romans (77 dC). Tenim constància de l’existència de comunitats jueves a la Tàrraco romana (des del segle III) i a la Barchinona visigòtica (des del segle V). La promulgació d’aquella primera llei antijueva desestabilitzaria les comunitats jueves peninsulars i l’activitat comercial patiria una forta crisi, que, sumada a la crisi agrària per les sequeres i a la crisi social pel desprestigi de les jerarquies catòliques, contribuiria a l’ensorrament de l’estat visigòtic hispànic. Tan sols disset anys més tard (711) desapareixia per sempre.