Tal dia com avui de l’any 1936, fa 89 anys, als afores de Còrdova (Andalusia-Espanya) i en el marc dels primers combats de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el fotògraf de guerra Robert Kappa immortalitzava el moment en què un milicià republicà moria per un tret disparat des de les posicions rebels. Aquella fotografia seria titulada Mort d’un milicià, i per la força plàstica que projecta el seu protagonista en el moment que rep l’impacte de bala i l'aclaparadora desolació del paisatge que envolta el lloc on es va produir aquella sobtada mort, esdevindria un preludi de la tragèdia en què es convertiria aquell conflicte i en un dels testimonis gràfics més icònics de la Guerra Civil espanyola.

Tot i que alguns investigadors han posat en dubte l’autenticitat del moment que capta la fotografia (parlen d’una fabricació de l’escena) i qüestionen la identitat del protagonista, la immensa majoria del món acadèmic i artístic sempre ha donat suport a la versió de Kappa i confirma que la persona que apareix en aquella instantània i que va trobar la mort en aquell indret és Frederic Borrell Garcia, nascut el 1912 a Benilloba (País Valencià) en una família de petits llauradors. Cap al 1926 Borrell hauria emigrat a Alcoi (País Valencià) per treballar en la indústria i hauria estat un dels fundadors de la secció local del sindicat anarquista Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries. També a Alcoi es va casar, com ho testimonien alguns documents gràfics familiars.  

Quan va esclatar el conflicte, Borrell —que a Alcoi era conegut com al Taïno (possiblement era el renom familiar a Benilloba)— es va allistar a les Milícies Populars i va ser mobilitzat amb la Columna Alcoiana (juliol, 1936). La seva columna, dirigida pel comissari polític González Inestal (CNT-FAI), va ser emplaçada a la vall del Guadalquivir, prop de Còrdova, per contenir l’avanç rebel que, des de Sevilla, es dirigia cap a Extremadura (Yagüe) i cap a Madrid (Queipo de Llano). Taïno va morir en el decurs d’una contraofensiva de les milícies republicanes. I la fotografia que captaria aquell tràgic instant de sol, sang i sorra seria publicada poc després pel setmanari francès VU, dirigit per l’editor Lucien Vogel.