Tal dia com avui de l’any 2000, fa 20 anys, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per la Educació, la Ciència i la Cultura); declarava el conjunt històric de la Tarragona romana Patrimoni de la Humanitat. Aquesta distinció es va atorgar per a donar impuls a la recuperació del patrimoni romà de la ciutat; i potenciar la marca turística Tàrraco. Des que va ser concedida aquesta distinció, els resultats han quedat molt lluny de les expectatives creades inicialment. La falta d’inversió —sobretot de les administracions espanyoles— ha deixat alguns dels principals elements patrimonials de la ciutat en estat de pre-restauració eterna. Un dels casos més paradigmàtics és el Teatre Romà.
Tarragona és la segona ciutat de la mediterrània occidental (després de Roma) en volum patrimonial antic. La Tàrraco romana no tan sols va ser una de les ciutats més importants de la Península, sinó que també del conjunt de l’Imperi. Entre els grans elements arquitectònics que expliquen aquella etapa històrica hi trobem, per exemple, les Muralles, l’Amfiteatre, el Circ, l’Aqüeducte, o la Pedrera del Mèdol. Però, segons els arqueòlegs, un percentatge elevadíssim de testimonis de la Tàrraco romana —imprescindibles per a completar el relat— continuen pendents de restauració i exposar al públic; o senzillament soterrats a nivells inferiors de l’actual trama urbana de la ciutat.