Tal dia com avui de l’any 1711, fa 312 anys, en el context de la guerra de Successió Hispànica (1705-1715), les tropes borbòniques francocastellanes, comandades per Adrien-Maurice de Noailles, entraven a la ciutat que havia capitulat el 14 de gener anterior. Aquella ocupació venia precedida d’un duríssim setge de sis setmanes, durant el qual els assaltants havien aconseguit el control del castell de Montjuïc (29 de desembre de 1710), i havien emplaçat un tren d’artilleria de gran abast al Puig d’en Roca que va llançar centenars de bombes sobre la trama urbana de la ciutat, cosa que va provocar la destrucció de dotzenes d’edificis i la mort de centenars de persones.

La caiguda de Girona va representar un cop duríssim per a les expectatives de Catalunya, en aquella guerra. Lleida, la porta de Catalunya cap a la vall de l’Ebre i el centre i nord peninsulars, havia caigut l’octubre de 1707, i durant la campanya de 1710, que hauria pogut canviar el curs de la guerra —amb la derrota borbònica a Torrero i amb Felip V fugint disfressat de molinera—, no es va poder recuperar. I Tortosa, la porta de Catalunya cap al llevant i cap al sud peninsulars, havia caigut el juliol de 1708. En el moment en què es va produir la caiguda de Girona, l’exèrcit austriacista havia perdut el control sobre els extrems del país, i la sensació d’aïllament terrestre era, cada cop, més intensa.

Lluís XIV de França, l’avi i valedor de Felip V de les Espanyes, mai va confiar en els militars hispànics, i quan volia assegurar el control sobre una plaça estratègica, ordenava al seu net que la comandància militar quedés en mans franceses. Per aquest motiu, després del setge i ocupació borbònica de Girona, la ciutat va restar sota el control de la part, exclusivament, francesa de l’exèrcit borbònic, comandada pel mateix Noailles. Aquella situació es va perllongar fins més enllà de la conclusió del conflicte a la península (setembre, 1714), i la capital del Ter seria, de facto, una ciutat ocupada i represaliada per Lluís XIV mentre a Madrid governava Felip V.