Tal dia com avui de l’any 1373, fa 647 anys, es produïa un terratrèmol, que els investigadors actuals calculen d’una intensitat de 6,1 a l’escala Richter, que va tenir el seu epicentre a la serralada que separa les valls de Benasc i d’Aran. Aquest moviment sísmic seria el primer que es documentaria en la història de Catalunya; i segons la mateixa investigació va tenir una intensitat epicentral entre 8 i 9; i va causar una gran devastació al territori del comtat de Ribagorça.
Segons la documentació històrica, aquell terratrèmol va provocar, entre altres, l’enfonsament de bona part dels campanars de les esglésies parroquials de les valls de Boí (Alta Ribagorça) i d’Àneu (Pallars Sobirà). La mateixa investigació històrica ha detectat que els campanars de Boí, Taüll, Sorpe i Son del Pi; van ser reconstruïts posteriorment al terratrèmol. I a la Val d’Aran, va provocar l’enfonsament de la torre del portal i de la torre major de Castèth Leon (al municipi d’Es Bordes).
Els efectes del terratrèmol també es van fer sentir a la resta del Principat. Les fonts històriques documenten la destrucció quasi total del poble de Montclús (Noguera), esquerdes importants a l’edifici de la Paeria de Cervera (Segarra), i la capella del Castell del Rei de Lleida. I a Barcelona, segons les mateixes fonts, es va enfonsar un arc de l’església de Sant Just, es van esquerdar parets i sostre del dormitori del monestir de les clarisses, i va caure la part alta del campanar de Santa Maria del Mar.
Les fonts documentals no aporten dades del número de víctimes mortals que va produir aquell terratrèmol, però per la intensitat i l’abast del fenomen, i per l’hora (a la matinada del 3 de març) probablement afectaria a centenars de persones. Per establir algun tipus de comparativa, sabem que el terratrèmol de 1428 -amb epicentre a Camprodon (Ripollès)- que va tenir una intensitat i un abast similars al de 1373, va causar més de 1.000 víctimes mortals.