Tal dia com avui de l’any 1137, fa 888 anys, a Aierbe (regne d’Aragó); el rei Ramir II d’Aragó i el comte independent Ramon Berenguer IV de Barcelona signaven un document públic que seria anomenat la “Confirmació d’Aierbe”. En aquest document es ratificaven els termes pactats dues setmanes abans a Barbastre que deien, bàsicament, que el rei Ramir, després d’engendrar una nena —Peronella— abandonava el tron i es retirava al monestir de Sant Victorià (al comtat de Ribagorça), d’on l’havien tret, pràcticament a la força, els nobles aragonesos per acceptar la corona i impedir l’execució del testament del seu germà gran i antecessor, el difunt rei Alfons el Bataller, que havia llegat el regne als ordes militars.

A Barbastre s’havia acordat que Ramir conservaria la corona fins a la seva mort i que, quan es produís aquest fet, passaria al primer descendent masculí del matrimoni entre la seva filla Peronella i Ramon Berenguer IV. Però també s’havia acordat que Ramir únicament conservaria la corona a títol honorífic. Qui, realment, exerciria el poder seria el comte català Ramon Berenguer IV que, en aquell acte, esdevenia Príncep o Home Principal d’Aragó (una figura política d’arrel romana que equivaldria, en la nostra contemporaneïtat, a la de president vitalici de la República). Durant un quart de segle i fins a la seva mort (1137-1162), Ramon Berenguer IV seria la màxima autoritat d’Aragó.

Ramon Berenguer IV era descendent directe —net de vuitena generació— del comte Guifré el Pilós, fundador de la nissaga nacional catalana. Per tant, la donació de Barbastre tenia molta importància perquè, entre altres coses, marcava la fi de la nissaga aragonesa Ximeno i la seva absorció per la nissaga catalana Bel·lònida o Berenguer. Dues setmanes després (27 d’agost de 1137), les dues cancelleries es van reunir a Aierbe i van signar l’acord que el rei Ramir no faria cap donació del patrimoni reial sense l’autorització prèvia de Ramon Berenguer IV, el nou home fort d’Aragó. Aquests fets revelen que, en aquelles negociacions, la força política i militar sempre va estar al costat dels catalans.