Tal dia com avui de l’any 1940, fa 79 anys, la premsa de l’època feia públic que el règim franquista havia nomenat Enrique Piñeyro de Queralt, marquès de la Mesa de Asta, president del FC Barcelona. Tot i que el nomenament oficial no es faria efectiu fins deu dies més tard (13 de març de 1940), el diari La Vanguardia Española publicava una discreta nota a la secció “Vida de Barcelona” —subsecció “Vida sociable”— que deia textualment “El marqués de la Mesa de Asta, con motivo de haber sido nombrado presidente del Club Barcelona de fútbol, recibe muchas felicitaciones”. Aquell nomenament, imposat en el context polític del règim dictatorial franquista, era el primer en la història del club que es produïa sense la consulta democràtica prèvia als socis de la institució.

Segons les fonts documentals, Piñeyro no era soci, ni tan sols aficionat, del FC Barcelona. Fins i tot s’afirma que abans del nomenament no havia assistit mai a un partit de futbol. La designació obeïa a les estretes relacions que mantenia amb el règim franquista. En l’etapa republicana havia participat en l’executiva del partit polític Dreta de Catalunya (1933), format per elements vinculats amb l’anterior règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930). A l’esclat de la Guerra Civil (1936) s’havia sumat al bàndol rebel i havia estat ajudant del general franquista Moscardó, que quan Piñeyro va ser nomenat era cap de la casa del cap de l’Estat. Posteriorment seria cap de les milícies de Falange Española (1941) i simultàniament delegat nacional de Deportes i president del Comité Olímpico Español (1941-1956).

Segons el periodista i tècnic esportiu Lluís Lainz, el nomenament de Piñeyro va ser una decisió conjunta del general Moscardó i del tinent coronel Troncoso, llavors president de la reconstituïda Federación Española de Fútbol. El mateix Lainz relata que Piñeyro, en el discurs de nomenament, va proclamar: “Desde luego opino que hemos de considerar nuestro mandato como un servicio al engrandecimiento de España”. Piñeyro seria també el responsable d’aplicar els nous estatuts del club que van redactar els directius, també imposats pel règim franquista, el jutge militar Javier de Mendoza Arias-Carvajal i el cirurgià Joan Agustí Peypoch, que, segons Lainz, “havien d’aniquilar tot allò que permetés la identificació del club amb una societat que havia combatut a favor del bàndol republicà durant la Guerra Civil”.

 Imatge: Fotografia d'Enrique Piñeyro / FC Barcelona