Tal dia com avui de l’any 1940, fa 83 anys, un escamot militar del règim franquista, afusellava Agnès Jiménez Lumbreras, que durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) havia format part del Servei d’Informació Militar de la República (SIM), i havia intervingut en la detecció i neutralització de quintacolumnistes i d’espies del bàndol rebel infiltrats en la rereguarda republicana. Agnés va ser afusellada al sinistre paratge del Camp de la Bota, al terme municipal de Sant Adrià del Besos, on, entre 1939 i 1949, el règim franquista hi va executar més de mil set-centes persones.

Quan va esclatar el conflicte civil, Agnès (Madrid, 1915) era estudiant de tercer curs de Medicina a la Universitat de Madrid i es va allistar com a infermera a les ambulàncies que cobrien el trajecte entre el front de guerra i els hospitals de la rereguarda. Posteriorment, ingressaria al SIM i arribaria a Barcelona com a agent del Ministeri de Governació en plena espiral de tensió entre els governs de Catalunya i de la República, per una banda, i la CNT-FAI, per l’altra, que culminaria amb els Fets de Maig de 1937 i la derrota, persecució i extermini dels anarquistes.

Agnès Jiménez obtindria una gran notorietat en desarticular una xarxa il·legal que facilitava la fugida de militars i de civils cap a la zona rebel. A finals de 1937 va detectar una agent rebel, anomenada Carmen Tronchoni, que havia viatjat a Barcelona per a preparar la fugida de diversos individus que estaven ocults al consolat de Panamà, a València. La missió de Tronchoni era coordinar l’emissió de passaports falsos i la disponibilitat de cotxes per a la fugida a França, des d’on passarien a la zona rebel. Però Jiménez es va guanyar la confiança de Tronchoni, i va fer caure tota la trama.

Tronchoni i els dos oficials de l’exèrcit que pretenien passar a la zona rebel van ser jutjats i condemnats a mort per un tribunal republicà. Van ser executats el 29 de març de 1938 al castell de Montjuïc. La resta d’individus que formaven part d’aquella trama (paramilitars, transportistes, falsificadors) van ser condemnats a penes de treballs forçats que anaven dels sis als trenta anys. Passats onze mesos, es produiria l’ocupació franquista de la ciutat, però Agnès Jimenez incomprensiblement no marxaria a l’exili. Viuria discretament fins que, cinc mesos després de l’ocupació, el 21 de juny de 1939 va ser detinguda.