Tal dia com avui de l’any 1867, fa 156 anys, a Ottawa, els representants polítics de les dues províncies i de les dues colònies de l'Amèrica del Nord britànica, proclamaven l’Acta d’Unió d’aquests territoris i la constitució d’un govern i d’un parlament propis. Els territoris que van promoure aquesta independència van ser la província francòfona del Quebec, la província anglòfona d’Ontario i les colònies anglòfones de Nova Brunsvic i Nova Escòcia, que en aquella acta van adquirir la categoria de províncies en igualtat de condicions polítiques i jurídiques que les dues primeres. Aquest nou estat va prendre el nom de Confederació del Canadà.

El territori francòfon del Quebec havia estat conquerit i colonitzat per França a principis del segle XVI. El 1534, el navegant bretó Jacques Cartier havia liderat la primera expedició europea d’exploració del riu Sant Llorenç i havia creat la primera colònia europea a la regió, inicialment anomenada Charlesbourg. Aquella colònia havia estat emplaçada sobre un gual del riu que la població autòctona anomenava kebek (l’estret), i que seria el nom que, finalment, acabaria identificant la ciutat i el territori. Després de diverses iniciatives privades de colonització i explotació del territori (segles XVI i XVII), Lluís XIV usurparia les concessions i la convertiria en propietat de la Corona (1663).

El Quebec, com a part integrant de la Nova França nord-americana, va ser patrimoni de la corona francesa durant cent anys justos (1663-1763). Després de la Guerra dels Set Anys (1756-1763), que va enfrontar britànics i francesos per dirimir el lideratge mundial i que es va lliurar en bona part als territoris colonials de Nord-amèrica. París —la gran perdedora d’aquell conflicte— cediria el domini de Nova França (Acàdia i Quebec) a Londres. En aquella guerra hi va participar un regiment format, exclusivament, per militars nord-catalans, anomenat Royal-Catalan, que va tenir una actuació molt destacada i exitosa a l’inici del conflicte.

Després d’aquella guerra, el nou comandament britànic va ordenar l’expulsió dels colons francesos d’Acàdia (Terranova i Nova Brunsvic). Aquella neteja ètnica es va traduir en un gran corrent migratori cap a Quebec i cap a Louisiana. No obstant això, el 1774 Londres va dictar la llei del Quebec per a la nova zona de concentració de colons francesos sota domini britànic, que reconeixia l’ús oficial de la llengua francesa i l’ús del dret romà propi de les antigues colònies franceses per al territori. I el 1791, va delimitar, clarament, el territori quebequès i va crear la província del Baix Canadà. Amb l’Acta d’Unió de 1867, recuperaria el seu nom històric de Quebec.