Tal dia com avui de l’any 1492, fa 532 anys, a Granada (una de les quatre seus de la cort itinerant hispànica), els reis Ferran II de Catalunya i d’Aragó i Isabel I de Castella i de Lleó promulgaven el Decret de l’Alhambra, que obligava la comunitat jueva dels dominis peninsulars de la monarquia hispànica a convertir-se al cristianisme o a iniciar el camí de l’exili. En aquell decret, es fixava com a data màxima el 31 de juliol del 1492. Els jueus que no acceptessin aquella conversió forçada, tenien només quatre mesos per a liquidar —malvendre, per ser més exactes— el seu patrimoni, perquè als que s’exiliaven no se’ls permetia conservar-lo. Amb aquell decret, també es van dictar disposicions molt restrictives per a la sortida d’or i de plata de la monarquia hispànica.
L’expulsió de la comunitat jueva peninsular va ser la pitjor crisi humanitària de l’Europa del segle XV. Les conversions només es van produir entre els segments extrems de la societat jueva de l’època (l’elit de la comunitat, que no els convenia liquidar el seu patrimoni, i els més humils, que no tenien recursos per a pagar el bitllet de l’expulsió). En canvi, les "classes mitjanes" del món jueu peninsular van iniciar el camí de la Diàspora. Dels països de la Corona castellanolleonesa en van sortir més de 100.000 persones —que serien anomenats sefardites i que conservarien la llengua castellana medieval— i de la Corona catalanoaragonesa, unes 20.000 —que serien anomenades katalanim i que conservarien la llengua catalana medieval—.
De Catalunya només en van sortir unes 8.000 persones, de les 60.000 que s’estima que formaven la comunitat jueva catalana (un 15% de la població catalana). La majoria es va establir a Liorna, Roma i Salònica. La resta es van convertir al cristianisme, van adoptar els cognoms dels seus padrins de bateig (generalment veïns cristians vells amb els quals mantenien una bona relació personal i familiar) i es van mestissar amb la població cristiana vella. Els descendents d’aquells jueus catalans medievals formen part de la societat contemporània catalana. Molts van perdre la consciència del seu origen jueu, però una minoria van conservar en secret aquesta identitat i, durant generacions, la van revelar i transmetre al llit de mort del patriarca familiar.