Tal dia com avui de l’any 1321, fa 705 anys, es produïa una crescuda sobtada del cabal del riu Túria que, a l’altura de València cap-i-casal, provocaria diversos desperfectes a la trama urbana de la ciutat. Tanmateix, aquest episodi, que és la primera inundació documentada de València, no assoliria la categoria de "riuà". Els documents conservats a l’Arxiu Històric Municipal de València (com la carta que els jurats de la ciutat van enviar al rei Jaume II) expliquen que una inundació provocada per "multitud de les aygues pluuials" va causar diversos ensorraments, però no va provocar víctimes mortals.
Efectivament, aquesta documentació detalla que la crescuda sobtada del Túria va causar l’ensorrament parcial del pont del Real —que unia el centre de la ciutat i el posteriorment desaparegut Palau Reial, a extramurs— i del pont dels Catalans —actualment pont de la Trinitat, que unia el barri de la Seu i el de la Trinitat. La mateixa documentació revela que també es van produir alguns altres ensorraments, com el d'un pany de la muralla de la Xerea i el d'algunes cases d’habitatges a l’interior del clos murallat. Però en cap moment es fa esment de les possibles morts que podria haver causat aquest fenomen, cosa que fa pensar que no n’hi va haver.
En canvi, trenta-set anys més tard (matinada del 17 d’agost del 1358), es va produir la primera autèntica "riuà" documentada de la història del País Valencià. El riu Túria es va desbordar i va inundar València cap-i-casal i els pobles de Paterna, Quart, Mislata, Patraix, Campanar i la Saïdia, situats al nord i a l’oest de l’horta valenciana. Segons les fonts documentals, aquella "riuà" es va saldar amb la mort d’un mínim de 400 persones i amb la destrucció de tot l’aparell agrari de la conca baixa del riu Túria. També és molt probable que el veritable balanç elevés la xifra d’aquella catàstrofe a milers de morts.