Tal dia com avui de l’any 1412, fa 613 anys, el Dietari de la Generalitat —el diari de sessions creat un any abans (1411)— consignava per primer cop la celebració de la diada de Sant Pere. Aquella consignació deia textualment: “Dimecres, a XXVIII de juny, que fon festa de Sant Pere, en Barchinona. Aquest dia vench la nova, vers hora de completa, en Barchinona, com les nou persones havien feta la publicació, en la vila de Casp, que·l infant don Fferrandoe de Castella fos rey d’Aragó. Aquest dia partí de Casp lo bisba d’Oscha, mossèn Ffrancesch d’Aranda, lo don de Cartuxa, micer Pere Bertran”. El resultat de l’anomenat Compromís de Casp posava fi al període d’interregne (1410-1412) i a la nissaga nacional catalana dels Bel·lònides.

Cinc dies abans (24 de juny de 1412) s’havia efectuat la votació, que havia resultat favorable a Ferran de Trastàmara. Però la Generalitat no n’havia tingut coneixement fins a la vigília de Sant Pere (28 de juny de 1412). En l’anotació d’aquell dia es deia textualment: “Dimarts, a XXVIII de juny, en Barchinona. Aquest jorn se féu la publicació, per les nou persones, del infant de Castella don Ferrando, rey d’Aragó, en la vila de Casp”. I, encara, l’endemà de Sant Pere (30 de juny de 1412), el Dietari consignaria que, en aquella data “Dijous, a XXX de juny, en Barchinona. Aquest dia partiren de Casp lo senyor archabisbe de Terragona, maestre Vicens Fferrer, micer Bernat de Gualbes e micer Guillem de Vallsecha”.

Durant segles, la diada de Sant Pere va ser una de les grans celebracions del calendari de la capital catalana, especialment als barris de Sant Pere i de Santa Caterina (a l’extrem est de l’actual barri del Born) i al desaparegut barri de la Ribera. Les fonts documentals revelen que, a la Ribera de Barcelona, la revetlla de Sant Pere era tant o més lluïda que la de Sant Joan (se celebrava al carrer amb coca, aiguardent i fogueres). Però amb el desnonament i destrucció de la Ribera (1714) per ordre del primer Borbó espanyol, la festa va perdre molt impuls. Posteriorment, al barri pescador de la Barceloneta s’intentaria recuperar aquella festa, però mai més no va tenir la força i el dinamisme anteriors a l’ocupació borbònica de la ciutat.