Tal dia com avui de l’any 1868, fa 155 anys, es lliurava la decisiva batalla d’Alcolea, a Andalusia, que enfrontaria les tropes revolucionàries dels generals Prim i Serrano i de l’almirall Topete, contra l’anomenat “Exèrcit Reial”, dirigit pel general Pavía. La victòria dels revolucionaris provocaria la fi temporal del règim borbònic (que governava Espanya des de l’entronització de Felip V, el 1701). Després d’aquella batalla, la reina Isabel II i la “camarilla del bolsillo secreto” (una colossal trama de corrupció formada per la mateixa monarca i pel seu entorn familiar i d’amistats) van abandonar Espanya a través de la frontera hispanofrancesa d’Irun (Guipúscoa).

Dos dies després de la batalla d’Alcolea, Prim, Serrano i Topete, entraven a Madrid i prenien el poder. Es va recuperar el normal funcionament de les Corts (que havien estat semiclausurades el 1866) i es va iniciar la recerca d’un nou rei per substituir Isabel II. En aquell context, el general Prim (Reus, 1814 – Madrid, 1870), va proclamar la frase que faria història: “Els Borbons són l’impediment més gran per a la democratització i la modernització d’Espanya”. Prim, cap del Partit Progressista i convertit en l’home fort del nou govern, es decantaria per Amadeu de Savoia, segon fill dels reis d’Itàlia. Prim veia els Savoia com l’antítesi dels Borbons.

Aquella revolució venia precedida d’una etapa molt convulsa, marcada per la crisi financera de 1866 i la crisi de subsistència de 1867-1868. Efectivament, a partir de 1861, la indústria tèxtil catalana havia entrat en crisi per les restriccions de matèria primera, bàsicament cotó dels Estats Units, que no arribava a causa de la guerra civil nord-americana. La crisi tèxtil va arrossegar els ferrocarrils (llavors en mans de companyies privades) i els bancs. El 1866 feien fallida els dos principals bancs catalans. I de retruc es va produir una crisi de subsistència, agreujada per dues males anyades consecutives, que va ser especialment tràgica a Catalunya i a Andalusia.

Isabel II ja no recuperaria el tron, ni tan sols retornaria a Espanya. Va morir a París el 1904, després de dilapidar la immensa fortuna del “bolsillo secreto”. Des de París va conèixer l’assassinat de Prim (1870), que la investigació moderna atribueix a personatges del seu cercle familiar, la coronació i l’abdicació d’Amadeu de Savoia, que regnaria com a Amadeu I (1871-1873), i la proclamació de la Primera República (1873). A París va crear i alimentar un nucli de conspiradors que van provocar la caiguda de la República. No obstant això, la seva figura estava tan absolutament desacreditada, que els monàrquics colpistes van coronar el seu fill Alfons, que regnaria com a Alfons XII (1874).