Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, se celebraven les terceres i darreres eleccions legislatives de la II República espanyola (1931-1939). Aquells comicis es van celebrar en unes circumstàncies excepcionals. L’executiu del tripartit de dretes (el PRR de Lerroux, la CEDA de Gil-Robles i el Partido Agrario de Martínez de Velasco), que governava la República des dels comicis generals de novembre de 1933, havia caigut a causa de l’escàndol de l’estraperlo (el suborn al president del govern Lerroux i a diversos càrrecs ministerials del PRR per la instal·lació de ruletes fraudulentes als casinos de Donosti i Mallorca); i Alcalá-Zamora, president de la República, havia dissolt les Corts i convocat eleccions anticipades.

Gil-Robles, líder de la CEDA, no havia acceptat l’oferiment d'Alcalá-Zamora (dirigir l’executiu fins a esgotar la legislatura), perquè comptava que amb noves eleccions podria absorbir tot el vot del seu soci de govern, el PRR, profundament desprestigiat per l’escàndol. Però en aquelles eleccions del 16 de febrer de 1936 es van trencar tots els pronòstics. A Espanya va guanyar el Front Popular, una plataforma de partits d’esquerra (socialistes, comunistes). I a Catalunya va guanyar el Front d’Esquerres, una plataforma també de partits d’esquerra d’obediència estrictament catalana. El Front d’Esquerres estava liderat per ERC, que, en aquell moment, tenia els seus dirigents (el govern de Catalunya) reclosos al penal de Puerto Real (Andalusia).

El president i els consellers havien estat detinguts, empresonats, jutjats i condemnats després dels Fets del Sis d’Octubre de 1934 (la proclamació de la República catalana dins la República Federal espanyola, una maniobra del president Companys per obtenir suports fora de Catalunya i forçar un canvi de l’arquitectura d’estat de la República). El president i els consellers havien estat condemnats a trenta anys de presó; la Generalitat havia estat intervinguda; el Parlament havia estat clausurat i els alcaldes i regidors que havien donat suport a la proclama de Companys havien estat cessats i substituïts. Però això no impediria que les forces polítiques catalanes contràries a aquella repressió s’agrupessin per concórrer de manera conjunta a les eleccions.

A Catalunya, el Front d’Esquerres (format per ERC, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Unió Socialista de Catalunya, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires, POUM, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya) va obtenir 41 dels 54 escons en joc. El govern de Catalunya, per la seva situació de reclusió, no podia formar part de les llistes, però la imatge del president Companys va ser present en tota la campanya a través de la publicitat. Va ser especialment cèlebre el cartell que representava el president proclamant “Per la dignitat de Catalunya”. La gran victòria del Front d’Esquerres va propiciar l’amnistia del govern i la restauració i la normalització de la vida política catalana.