Tal dia com avui de l’any 1936, fa 90 anys, a Barcelona, un grupuscle terrorista format per elements de la CNT-FAI i de Falange Española atemptava mortalment contra Miquel Badia Capell i contra el seu germà Josep. Miquel Badia havia estat —amb Francesc Macià— un dels fundadors del partit Estat Català (1922), la primera formació independentista de la història moderna i contemporània de Catalunya; havia participat en diverses accions de la lluita clandestina contra el règim dictatorial de Primo de Rivera, com el Complot del Garraf (1925), i havia estat comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat durant els governs de Macià i de Companys (1932-1934). Quan va ser assassinat, estava dedicat a la direcció del partit Estat Català.

Durant la seva etapa com a cap de la policia catalana (1932-1934), l’opinió pública del país li havia donat la consideració de "policia total" pel seu nivell d’implicació personal en les operacions policials contra els grupuscles terroristes anarquistes que boicotejaven la política del jove Govern de la Generalitat —i comprometien la viabilitat de l’autogovern— i que atemptaven contra interessos empresarials. Badia havia destacat en la desarticulació de cèl·lules terroristes anarquistes, dirigint, personalment i pistola en mà, els operatius policials. Per aquest motiu, va ser anomenat popularment Capità Collons. I també, per aquest motiu, es va convertir en objectiu del terrorisme anarquista.

Poc després, també es va convertir en objectiu del terrorisme ultradretà espanyolista. Durant el judici a Josep Aymà i Camil Bofill —director i editor respectivament del diari La Nació Catalana— per presumptes injúries a l’exèrcit espanyol, el jutge Jovino Fernández i el fiscal Manuel Sancho van prohibir als acusats i al seu advocat Josep Maria Xammar exercir la defensa en català. La sala es va convertir en un galliner i el fiscal Sancho —convertit en el protagonista d’aquell incident, bramant contra Catalunya i contra els catalans— seria arrestat per Badia per alteració de l'ordre públic. A partir del fet, el president Companys forçaria la dimissió de Badia i el terrorisme ultradretà espanyolista el col·locaria en el seu punt de mira.

Miquel i Josep Badia Capell van ser mortalment tirotejats per l’esquena a la porta de casa seva —al carrer Muntaner, 28— i el Govern de Catalunya assenyalaria el terrorisme de la CNT-FAI com a autors de l’atemptat. Però el periodista Josep Maria Planes —pioner del periodisme d’investigació a Catalunya i, posteriorment, víctima dels mateixos grupuscles terroristes (agost del 1936)— provaria l’existència d’uns misteriosos vasos comunicants que dibuixaven un sòrdid triangle que pretenia l’extermini físic de l’independentisme català i que estava format per tres vèrtexs: el sindicat anarquista CNT-FAI, el món delinqüencial local i el grupuscle ultradretà local Peña Ibérica, que havia estat engolit per Falange Española.