Tal dia com avui de l'any 1348, fa 678 anys, a Sagunt (regne de València) i en el context dels primers efectes de la Pesta Negra i de la Guerra de la Unió (1347-1348) que enfrontava els estaments nobiliaris d'Aragó i del País Valencià amb l'estament de la corona, es produïa la primera massacre d'un call jueu als països de la corona catalanoaragonesa. Les tropes de la Unió de València (els exèrcits particulars d'una facció important de la noblesa terratinent valenciana) van prendre a l'assalt el call jueu de Sagunt, van assassinar onze persones i van robar i saquejar per un valor de 60.000 sous (l'equivalent a uns dos milions d'euros).
Aquella massacre es va perpetrar amb el propòsit de perjudicar l'estament de la corona. Els jueus eren els principals aliats del poder reial. Però en aquell context crític (pesta i guerra), no eren l'únic suport al rei Pere III. La baixa noblesa urbana i les classes mercantils urbanes s'havien posicionat a favor de la causa reial, i a les principals ciutats del país (València, Vila-real, Borriana, Morella, Oriola i Alacant) s'havien articulat en un partit anomenat Fraternitat Reialista. No obstant això, serien els únics damnificats per l'episodi de terror i destrucció desplegat pel poder senyorial valencià. Les fraternitats locals no van patir cap mena d'atac.
El call de Sagunt era un dels més importants i arrelats del regne de València. Segons la investigació arqueològica, la presència jueva a la vila remunta l'època de la dominació romana (segles II i III). Posteriorment, aquest grup cultural i confessional es convertiria en la comunitat local més influent. Aquesta rellevància es manifesta en la correspondència que, poc després l'assalt de 1348, mantenen Judà Coffe —rabí de la comunitat local— i el rei Pere III, calculant danys i rescabalament. El call jueu de Sagunt es recuperaria i, mig segle més tard, després dels pogroms generals de 1391, acolliria una part important de la comunitat jueva damnificada de València cap-i-casal.