Tal dia com avui de l’any 1505, fa 521 anys, a Granada (Regne de Granada, monarquia hispànica), sortia la primera impressió del Diccionari àrab-castellà, obra del monjo jerònim Pere Alcalà. Aquell diccionari seria el primer llibre imprès de la història que contenia caràcters àrabs, i la seva existència ha permès a la investigació historiogràfica i filològica conèixer a fons el dialecte andalusí, un sistema que, a partir de la llengua matriu —l’àrab—, havia mantingut paraules i construccions oracionals pròpies de la llengua indígena anterior a la invasió musulmana —el llatí vulgar evolucionat. Aquest dialecte va ser d’ús habitual entre les classes populars d’al-Àndalus entre els segles VIII i XII.

La investigació historiogràfica no ha pogut esbrinar l’origen de Pere Alcalà. Entre els investigadors hi ha un consens en relació amb la data de naixement —que se situa el 1455— i amb el cognom, que es considera que seria fruit d’una conversió (hauria nascut jueu o morisc). Però, en canvi, no hi ha consens en el lloc de naixement. Mentre que una part de la investigació el fa nascut a Alcalà la Real (regne hispànic de Granada), una altra afirma que aquesta circumstància és impossible, perquè en la confecció del seu treball deixa clar que no coneix l’andalusí de l’antic regne nassarita i ha de recórrer a l’assessorament de la població morisca, i sostenen que el seu cognom faria referència a Alcalá de Henares, la universitat on hauria estudiat.

I encara una altra branca de la investigació historiogràfica apunta que ni la primera ni la segona hipòtesi són vàlides. La primera és qüestionada per la segona, i aquesta darrera ho seria pel fet que un jueu o un morisc no podia estudiar en una universitat cristiana, i tot indica que quan va entrar a la Universitat Complutense ja s’havia convertit. Aquesta mateixa branca de la investigació sosté que Pere Alcalà, l’autor del primer llibre imprès amb caràcters, paraules i textos en llengua àrab, podria ser un jueu o un morisc convers aragonès (a l'Aragó hi ha cinc pobles que es diuen Alcalà, alguns amb barris moriscos que van sobreviure fins a l’expulsió del 1609) o valencià (originari de la vila de Xivert, que va tenir una moreria activa fins al 1521).