Tal dia com avui de l'any 1712, fa 314 anys, a Madrid, i en el context de les negociacions que havien de posar fi a la guerra de Successió hispànica (1701-1714/15), les potències de l'aliança austriacista (Gran Bretanya, els Països Baixos, Àustria, Portugal i el Piemont) obligaven el rei hispànic Felip V a renunciar als seus drets dinàstics —per a ell i per a tots els seus descendents a perpetuïtat— al tron de França. Felip V, el primer Borbó hispànic, era fill del difunt Gran Delfí —que no havia sobreviscut a la successió— i net del rei Lluís XIV de França, en aquell moment un home vell que ja feia set dècades que governava.
Les diverses morts que s'havien produït a la família reial francesa havien situat Felip V en el primer lloc de la cadena successòria de Lluís XIV. Però aquest fet, que en un futur hauria pogut culminar en la unió de les corones espanyola i francesa i en la creació d'un gegant europeu, representava un obstacle insalvable en les converses de pau que s'havien iniciat a Utrecht (Països Baixos). Per aquest motiu, les potències austriacistes van condicionar la continuació d'aquelles converses a la renúncia de Felip V als seus drets dinàstic al tron francès i al nomenament d'un hereu de Lluís XIV en la persona d'un altre representant de la casa de Borbó.
Lluís XIV va obligar Felip V a renunciar als seus drets dinàstics al tron de França. Però Lluís XIV va conservar, secretament, l'ambició d'unir les dues corones, ajornant l'operació una o dues generacions i conservant la iniciativa des del tronc principal de Versalles i no des de la nova branca hispànica. En aquest paisatge d'estratègies, Lluís XV —besnet i successor de Lluís XIV— va imposar el matrimoni de la seva cosina Lluïsa Elisabet d'Orleans amb el futur rei Lluís I d'Espanya, fill i successor de Felip V. La desaparició prematura de Lluís I (1724) no impediria que els Borbons francesos continuessin perseguint l'objectiu de Lluís XIV.