Tal dia com avui de l’any 1130, fa 895 anys, Roger Hauteville, duc de la Pulla i comte de Sicília, es feia coronar i esdevenia el primer rei sicilià des de l’època dels monarques sículo-grecs de l’antiguitat. Roger, que havia heretat el títol comtal del seu pare, Roger I, va buscar l’aliança de Pietro Pierleoni, cardenal de l’Església que actuava com a successor de facto del moribund papa Honori II. Roger i Pierleoni van convenir que el clergue coronaria el normand (només el Papa o l’Emperador podien transformar un comte en rei) i, a canvi, a la mort del pontífex, el normand l’ajudaria a confirmar la seva posició.
Els Hauteville eren empresaris de la guerra normands que havien arribat al sud de la bota italiana a principis del segle XI, cridats pel pontificat per a combatre els àrabs que s’havien apoderat de Sicília i de l’extrem sud de la península, i que amenaçaven progressar fins a Roma. Després d’una sèrie d’exitoses campanyes, havien aconseguit expulsar els àrabs de la Pulla i Calàbria (segle XI) i de Sicília (inicis del segle XII). A canvi, el pontificat els havia atorgat el domini feudal sobre aquests territoris. A partir d’aquell moment, les nissagues guerreres normandes havien esdevingut la nova classe dirigent del territori.
Amb la coronació de Roger, es va crear la dinastia Hauteville o normanda, que regnaria durant tot el segle XII. El 1198, s’havia extingit la representació masculina de la nissaga, i el tron va passar a una filla de Roger, Constança, casada amb l’emperador alemany Enric i fundadora de la nissaga Hohenstaufen. Aquesta nissaga regnaria fins que, el 1266, Manfred —net d’Enric— va ser assassinat i usurpat pels Anjou. Finalment, el 1282, el rei català Pere II, casat amb Constança —filla del malaurat Manfred—, conqueriria Sicília i restauraria la legitimitat de Roger i de Manfred. No obstant això, els posteriors reis sicilians ja serien del Casal de Barcelona.