Tal dia com avui de l’any 98, fa 1.928 anys, el Senat de Roma obria el testament de l’emperador Nerva, mort aquell mateix dia. El testament dictava que Nerva llegava el llorer imperial al seu fill adoptiu, Marc Ulpi Trajà. En aquell moment, Trajà, legat ('màxima autoritat militar') de la Legio VII Gemina (formada amb hispans i vascons), era governador de la província Germània Occidental (actuals territoris de Baviera i Saxònia), i, quan va saber que era el nou emperador, va preparar i enllestir el seu relleu militar (va depurar la legió d’elements deslleials i corruptes i va assegurar militarment el limes del Rin —la frontera nord—). No arribaria a la capital per a prendre possessió del setial imperial fins passats dos anys (any 100), temps durant el qual l’Imperi va ser governat des de Mogontiacum —l’actual ciutat alemanya de Magúncia.

Trajà seria el primer emperador romà d’origen hispànic. Segons la majoria dels investigadors, hauria nascut l’any 53 a Itàlica (la ciutat gentrificada de la província Bètica que albergava les oligarquies del territori, molt a prop de l’actual Sevilla). Segons la mateixa investigació, Trajà era el resultat del mestissatge entre una gens romana, originària de la província Úmbria (al centre de la península italiana) i una família oligàrquica nativa (iberoturdetana) que s’havia romanitzat per a conservar el seu estatus social i econòmic. Altres investigacions el fan nascut, accidentalment, a Aureliana, una gran explotació agroramadera romana situada al centre de la península Ibèrica, mentre els seus pares eren inspeccionant una de les seves propietats, i, per tant, no discuteixen la seva filiació originària: els Ulpis de la província Bètica.

No obstant això, la carrera que conduiria Trajà al setial imperial no va començar a la Bètica (on se situava Itàlica). Trajà es va iniciar en la carrera militar, i l’any 76, quan el seu pare va ser nomenat governador de la província Síria, ell passaria a dirigir la legió estacionada en aquella província oriental. Tot seguit, va prosseguir la carrera política a Tàrraco. Allà es va casar amb Pompeia Plotina, filla d’una família de funcionaris imperials originaris de Nemausus (l’actual Nimes) i establerts a la capital de la Tarraconensis, i entre els anys 80 i 88 hi va fer la cursus honorum, qüestor i pretor. L’any 89, completaria l’ascens en ser nomenat legat de la Legió VII Gèmina, aquarterada a la vall del Duero. L’any 90, Trajà i la seva legió van ser traslladats a Germània, i allà, l’any 98, va saber que era el nou emperador de Roma.