Tal dia com avui de l’any 1506, fa 520 anys, a Villafàfila (Corona castellanolleonesa); Ferran el Catòlic, rei de la Corona catalanoaragonesa i, en aquell moment vidu d’Isabel la Catòlica, difunta reina de la Corona castellanolleonesa; renunciava a la seva ambició d’heretar la seva esposa i reunir el govern dels dos principals estats peninsulars. La difunta Isabel (morta el 1504) havia testat a favor de la seva filla supervivent més gran, Joana – mal anomenada “la boja” – , però Ferran mai havia acceptat aquesta situació i, amb el seu entorn més immediat (format per grans mercaders de Barcelona i de València) havia maniobrat per a usurpar la seva filla i aconseguir el tron castellanolleonès.
La noblesa castellanolleonesa mai no va confiar en Ferran i en el seu cercle immediat i, seguint el testament d’Isabel, van coronar Joana. I per a apuntalar en el poder la nova reina, i de retruc allunyar Ferran del tron castellanolleonès, van coronar també el marit de Joana, Felip d’Habsburg, anomenat “el bell”. Poc després, Ferran, conscient que els seus suports a Castella eren molt inferiors als de la nova parella reial, va acceptar la renuncia a les seves ambicions personals; i es va retirar, oficialment, per a impedir una guerra civil. Aquella renuncia es va escenificar a la vila de Villafàfila, i en aquell moment, l’herald de la cort castellanolleonesa el va acomiadar amb la cita que quedaria per la història “Viejo catalanote, vuélvete a tu nación”.
Tres mesos més tard, i després de la sobtada i sospitosa mort de Felip d’Habsburg a casa de Joana d’Aragó (una de les filles il·legítimes de Ferran el Catòlic i amb la qual el rei hi tenia una molt bona relació patern filial), es va produir un tomb de la situació: una part important de la noblesa castellanolleonesa que, a Villafàfila, l’hi havia assenyalat la porta, el van reclamar per a impedir que la debilitat del govern de la reina-vídua – falsament acusada de boja pels seus detractors – desemboqués en una guerra civil o provoqués una invasió estrangera. No obstant això, Ferran mai no aconseguiria que els castellanolleonesos el coronessin i no va passar mai de la categoria de regent (1506-1516).