Tal dia com avui de l’any 1906, fa 118 anys, a Torregrossa (Pla d’Urgell), naixia Miquel Badia i Capell; que posteriorment, durant les dècades de 1920 i 1930, seria un destacat activista independentista i una important figura política. Va ser un dels fundadors de Bandera Negra (1925), una organització armada independentista que va combatre contra el règim dictatorial de Primo de Rivera. I, amb la restauració de l’autogovern de Catalunya (1931), el president Macià el va nomenar Comissari General d’Ordre Públic de la Generalitat. Durant aquesta etapa (1931-1934) es guanyaria l’apel·latiu de “capità Collons” per la seva valentia per combatre la delinqüència organitzada anarquista i ultradretana. L’opinió pública el considerava un policia total.

Miquel Badia va néixer en una família de majorals agraris (la balda intermèdia entre els propietaris i els jornalers) radicats en una extensa finca a Vensilló, al terme municipal d’Els Alamús (Segrià), propietat de la família Lamarca, de Lleida; és a dir del sogre i de l’esposa de Francesc Macià. Seria d’aquesta manera que Badia coneixeria el diputat i fundador de la formació independentista Estat Català (1922) amb qui acabaria col·laborant. No obstant això, abans d’entrar en el món de la lluita i, posteriorment, de la gestió política, estudiaria la carrera de Pilot de Navegació a l’Escola Nàutica de Barcelona. Va obtenir el títol, però no va exercir mai aquesta professió. Un cop graduat, amb el seu germà Josep, es va inclinar cap a l’activitat política.

Badia va formar part de l’escamot de l’anomenat “Complot del Garraf” (1925), que va ser l’intent de volar el tren reial (on viatjaven el rei Alfons XIII i la seva família) dins dels túnels ferroviaris del Garraf. Va ser detingut i empresonat fins a l’amnistia de 1930. Poc després, com a Comissari General d’Ordre Públic, va perseguir implacablement les organitzacions delictives que posaven en risc les competències adquirides i l’obra de govern de la recentment restaurada Generalitat. Fins i tot, en una ocasió, va arrestar per desordres públics un fiscal que impedia als acusats exercir el seu dret a expressar-se en llengua catalana. Va ser brutalment assassinat el 1936 en un atemptat perpetrat, conjuntament, per elements anarquistes i falangistes.