Tal dia com avui de l’any 1356, fa 667 anys, a Perpinyà, naixia Martí d’Aragó i de Sicília, segon fill del rei Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva tercera esposa Elionor de Sicília. Amb anterioritat, Pere havia estat casat amb Maria de Navarra, filla dels reis de Navarra i morta prematurament el 1347, i amb Elionor de Portugal, filla dels reis de Portugal, també morta prematurament el 1348. D’aquests matrimonis anteriors no li sobreviuria cap dels quatre fills i filles que havia tingut. En canvi, els dos fills i la filla que va tenir amb la seva tercera muller i cosina-tercera Elionor de Sicília (eren de la mateixa nissaga Bel·lònida) no només li van sobreviure, sinó que tots tres van ser reis: Joan i Martí, de la Corona catalanoaragonesa, i Elionor, de la Corona castellanolleonesa.

Martí no estava cridat a regnar. Però el seu germà gran Joan, que heretaria el tron el 1387, només aconseguiria que li sobrevisquessin dues filles. I la norma no escrita que imperava a la cort de Barcelona i que impedia una dona ser reina titular va provocar que Martí fos designat rei a la mort del seu germà Joan. Martí va ser coronat l’any 1396, després de la mort prematura de Joan, i en aquella decisió es va prescindir de l’extraordinària intel·ligència política de Violant, la filla del difunt Joan, que seria casada amb Lluís d’Anjou (1400) i es convertiria en protagonista de la política europea de l’època: va ser la creadora del mite de Joana d’Arc, que va inclinar la Guerra dels Cent Anys a favor de l'eix “francès” Valois-Anjou-Armanyac.

En canvi, Martí va ser un governant mediocre. L’any 1409, quan ja feia dotze anys que era al tron, va haver d’afrontar la crisi dinàstica més greu de la història de Catalunya: la mort sense descendència legítima de l’hereu Martí el Jove, a la campanya militar de Sardenya. Martí I va ser incapaç de resoldre la crisi d’una forma ràpida i enèrgica. Va iniciar els tràmits de legitimació de Frederic d’Aragó i Rizzari, fill il·legítim de Martí el Jove, però es va enredar en múltiples consideracions legals i morals i no va ser capaç de negociar i aconseguir suports sòlids per al seu net. Finalment, va morir sospitosament la vigília de la cerimònia de legitimació de Frederic i, després d’un interregne de dos anys (1410-1412), seria succeït pel seu nebot castellà Ferran de Trastàmara.