Tal dia com avui de l’any 1604, fa 419 anys, a Vila Viçosa (regne de Portugal-estats de la monarquia hispànica), naixia Joan de Bragança i de Velasco, que trenta-sis anys més tard, coincidint amb l’inici de la Revolució catalana dels Segadors (1640), que conduiria a la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), lideraria una revolta a Lisboa i restauraria la monarquia portuguesa, absorbida pel rei hispànic Felip II, a la mort sense successió d’Enric I de Portugal (1580). Aquell moviment va comptar amb el suport de les classes aristocràtiques i mercantils portugueses, terriblement descontentes amb la corrupció que corcava l’aparell de govern hispànic i que havia provocat importants pèrdues colonials (territorials i comercials) al Brasil.

Joan estava casat amb Lluïsa de Guzmán, neboda del comte-duc d’Olivares (ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica, 1623-1643). Aquesta seria una de les raons que explicarien per què la monarquia hispànica va prioritzar el front de guerra català: Olivares hauria estimat molt beneficiós per als seus interessos particulars situar una neboda al tron de Portugal. L’altra raó, tant o més important, era que el govern de Catalunya havia signat una aliança amb França. Aquesta aliança permetia a la monarquia francesa, que disputava a la hispànica el lideratge continental, disposar d’una balconada en sòl peninsular. Portugal, a diferència de Catalunya, va confirmar la seva independència després de derrotar repetidament els hispànics.

El motiu pel qual Portugal va confirmar la seva independència es devia, principalment, a l’existència d’una classe militar pròpia (la noblesa), que, a diferència de Catalunya, no havia desaparegut del paisatge social del país i va ser fortament armada i reforçada per les potents classes mercantils de Lisboa, enriquides amb el negoci colonial. La Guerra de Restauració va durar vint-i-vuit anys (1640-1668), però la independència s’havia produït durant les setmanes posteriors a la revolució. Joan, que va ser coronat com a Joan IV, i Lluïsa van inaugurar la nissaga Bragança, que va regnar al tron de Lisboa (com a Bragança i com a Saxònia-Bragança) fins que el 1910 Manuel II va ser destronat i Portugal es va convertir en una república.