Tal dia com avui de l’any 1775, fa 248 anys, a Aranjuez (actualment Comunitat de Madrid), naixia Carlota Joaquima de Borbó, segona filla de Carles IV d’Espanya i Maria Lluïsa de Borbó i germana gran de Ferran (1784), futur Ferran VII d’Espanya (conegut com el rei 'Felón'); i de Carles Maria Isidre (1788), futur pretendent al tron espanyol com a candidat de les classes reaccionàries (anomenats carlins). Als catorze anys (9 de gener de 1790) la van casar amb el príncep Joan VI de Portugal, hereu de la corona portuguesa. Per aquest matrimoni va ser reina consort de Portugal (1816-1826) i reina-vídua, però no regent (1826-1830).

Però el més destacat de la vida política de Carlota seria el seu ambiciós i pintoresc projecte per a esdevenir reina del virregnat, convertit en regne independent, de Río de la Plata, després que el seu pare Carles IV i el seu germà Ferran VII haguessin venut la corona espanyola a Napoleó (abdicacions de Baiona, 1808). En aquell moment, Carlota estava refugiada a la colònia portuguesa de Brasil, fugint de l’ocupació francesa de la metròpoli (1807), amb la seva sogra, la reina Maria I, el seu marit, el futur Joan VI i els seus set fills. Des de Brasil va entrar en contacte amb les classes dirigents del virregnat hispànic de Río de la Plata (1810) per a posar en marxa el seu projecte.

Río de la Plata estava vivint una efervescència revolucionària que el conduiria a la independència, però les seves classes dirigents estaven profundament dividides. Les elits mercantils d’origen català i basc aspiraven a crear una república independent, inspirada en la Revolució Francesa. Mentre que les oligarquies terratinents d’origen castellà i andalús aspiraven a convertir el virregnat en un regne independent, amb un model polític absolutista. És en aquest context que Carlota es postula com a candidata de les classes terratinents agràries per ocupar el nou càrrec de reina de Río de la Plata. Serien els anomenats “carlotistes”.

Finalment, el projecte de Carlota fracassaria. Río de la Plata es convertiria en una república independent (1814); i la seva pintoresca ambició i el seu caràcter conspirador la desacreditarien profundament. Després de la retirada napoleònica, va retornar a la metròpoli i, igual que va fer el seu germà Ferran a Espanya, va promoure un cop d’estat per a retornar Portugal a un règim absolutista. Va morir reclosa al palau de Queiluz, al nord de Lisboa, menyspreada per la classe política i econòmica (1830). A Barcelona, durant els règims dictatorials de Primo de Rivera (1929-1931) i de Franco (1939-1975) hi va haver un carrer dedicat a la Infanta Carlota, que és l’actual avinguda de Josep Tarradellas.