Tal dia com avui de l'any 1786, fa 231 anys, naixia a Estagell (Rosselló, Catalunya del Nord) el matemàtic, físic, astrònom i polític Francesc Aragó, conegut universalment com François Aragó. Quan va néixer Aragó, feia 127 anys que la Monarquia Hispànica havia lliurat els comtats nord-catalans al domini dels Borbons francesos. I en feia 86 que Lluís XIV de França -l'avi i valedor del primer Borbó espanyol- havia decretat la prohibició del català, al·legant que li repugnava i que era una llengua indigna per a la nació francesa. Tot i això, Aragó es va criar en un entorn familiar i social catalanoparlant i en el decurs de la seva carrera el català seria una llengua fonamental.

Francesc Aragó és especialment conegut pels seus treballs relacionats amb el camp de l’òptica. Va portar a terme una gran quantitat d'experiments científics per mesurar la velocitat i la polarització de la llum, i l'any 1810 feia públic el descobriment de la invariabilitat de la velocitat de la llum. Amb els resultats de la investigació d'Aragó, l'any 1905 Albert Einstein formularia la teoria de la relativitat. Aragó -juntament amb el científic francès Ampère- va dedicar, també, molts esforços a l'estudi del magnetisme, i va descobrir la imantació del ferro per un corrent elèctric. Seria el seu soci en aquell treball el que donaria nom a la mesura d'intensitat del corrent elèctric.

Un dels aspectes més desconeguts d'Aragó és la seva faceta política. Va destacar com a home d'Estat i el 1848 -després de la revolució que va derrocar els últims Borbons francesos- va ocupar el càrrec de ministre de les colònies d'Ultramar. Aragó, d'ideologia i de tradició familiar republicanes, des del càrrec de ministre va impulsar i va signar el definitiu decret d'abolició de l'esclavitud. Poc després exerciria -durant 4 mesos- el càrrec de primer ministre de la Segona República Francesa, i posteriorment dedicaria molts anys de la seva activitat política a la consolidació del model d'instrucció pública. Contemporàniament, la seva societat li ho ha reconegut: François Aragó és el nom més freqüent en el nomenclàtor de carrers i places de la Catalunya del Nord.