Tal dia com avui de l’any 1922, fa 104 anys, a Barcelona, a la seu del sindicat CADCI (Centre Autonomista del Comerç i de la Indústria) —situada a la Rambla de la capital catalana—, un grup de personalitats del món polític, format per Francesc Macià (futur president de la Generalitat), Daniel Cardona, Lluís Marsans, Domènec Solé i Manuel Pagès —dirigents de la formació política Federació Nacionalista de Catalunya—, creava Estat Català, el primer partit independentista de la història contemporània de Catalunya.
La història de l’independentisme contemporani s’havia iniciat durant la dècada anterior, amb la creació del Comitè de Germanor, un grup d’uns 6.000 voluntaris catalans que havien combatut a les trinxeres franceses durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Aquella iniciativa, impulsada pel partit Unió Catalanista —una formació política creada a finals del segle XIX—, pel president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba i pel mariscal de França, el rossellonès Josep Joffre, tenia l’objectiu de donar a conèixer, arreu del món, les reivindicacions nacionals de Catalunya.
Estat Català va tenir un paper molt important com a força opositora al règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930). I va ser un dels partits signants del Pacte de Sant Sebastià (1930), en què totes les forces republicanes de l’Estat espanyol es van conjurar per a tombar la monarquia d’Alfons XIII, que havia acollit i promogut el règim dictatorial de Primo de Rivera. El 1931, amb Macià al capdavant, seria un dels quatre partits fundadors d’ERC, la formació que guanyaria àmpliament els primers comicis posteriors a la dictadura: les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931.
Fruit d’aquesta victòria electoral, Francesc Macià restauraria l’autogovern de Catalunya (liquidat a sang i foc el 1714) i esdevindria el primer president de la Generalitat republicana i el primer president independentista de la història contemporània de Catalunya. I un dels principals actius d’Estat Català i estret col·laborador de Francesc Macià, el doctor Jaume Aiguader, es convertiria en el primer batlle republicà de Barcelona —elegit democràticament— i en el primer alcalde independentista de la història de la capital catalana.