El 24 de desembre de 1837 va néixer a Munic Elisabet de Baviera, més coneguda com a Sissi, que va ser emperadriu d'Àustria-Hongria i reina d'Hongria pel seu matrimoni amb Francesc Josep I d'Àustria.

La parella va tenir quatre fills, que com era costum a la Cort, es deixaven a càrrec de les institutrius, cosa que va suposar molts mals de cap a Sissi. Va ser una emperadriu rebel, culta i massa avançada per al seu temps. Parlava diversos idiomes: l'alemany, l'anglès, el francès i l'hongarès, propiciat pel seu interès i identificació amb la causa hongaresa, a més del grec clàssic. Aquest últim el va aprendre per poder gaudir de les obres clàssiques en la llengua original.

Després del naixement del seu fill Rudolf, va començar a cuidar la figura d'una manera maniàtica, i va arribar a fer-se instal·lar unes anelles a les habitacions per poder practicar esport sense ser vista. L'alimentació que tenia també va ser molt comentada, perquè s'alimentava bàsicament a base de peix bullit, alguna fruita i suc de carn espremuda i posteriorment cuinada. A partir dels 35 anys no va tornar a deixar que ningú la retratés o en prengués una fotografia. Va adoptar el costum de portar sempre un vel blau, un para-sol i un gran ventall de cuir negre amb el qual cobria la cara quan algú s'hi apropava massa.

També, entre altres excentricitats, al final de la seva vida es va fer tatuar una àncora a l'espatlla pel gran amor que sentia pel mar i les travessies, per sentir-se sense pàtria pròpia, com els eterns mariners que vaguen pel món, i es feia lligar al pal del seu vaixell durant les tempestes. Passejava diàriament durant vuit llargues hores, i arribava a extenuar les dames del seu seguici.

Va gaudir de la literatura, especialment de les obres de William Shakespeare, de Friedrich Hegel i del seu poeta predilecte, Heinrich Heine, amb retrats del qual va decorar la seva habitació i va donar peu a una gran polèmica.

Sissi detestava el ridícul protocol de la cort imperial de Viena, de la qual va procurar romandre allunyada durant el temps més gran possible i cap a la qual va desenvolupar una autèntica fòbia que li va provocar molts trastorns, des de nàusees a depressió nerviosa.

El 10 de setembre de 1898, mentre es passejava pel llac Léman de Ginebra amb una de les seves dames de companyia i es disposava a embarcar al vaixell que la portaria al següent destí, va ser atacada per un anarquista italià, Luigi Lucheni. Li va clavar un estilet fi i l'emperadriu va morir. Tenia 60 anys.