Tal dia com avui de l'any 1701, fa 325 anys, a Viena (arxiducat d’Àustria), naixia la princesa Amàlia, tercera filla —segona noia— de l’arxiduc Josep I i d’Amàlia de Brunswick i, per tant, neboda en primer grau de Carles d’Habsburg, germà petit del sobirà i, en aquell moment, candidat de l’aliança internacional austriacista al tron hispànic. Quan va néixer Amàlia, la guerra de Successió hispànica ja havia esclatat (1701-1714/15) i Carles era el candidat a ocupar el tron de Madrid, que havia quedat vacant amb la mort sense descendència (ni legítima ni il·legítima) del rei hispànic Carles II (1700).
Però el 1711, després de deu anys de conflicte, l’arxiduc Josep I va morir sense descendència masculina, i la cort de Viena va oferir el ceptre arxiducal a Carles, el candidat al tron hispànic. Carles va acceptar i automàticament els aliats internacionals a la seva causa es van retirar del conflicte perquè consideraven tan perjudicial per a l’equilibri d’Europa un eix austríac Viena-Madrid com l’eix borbònic París-Madrid que s’havia format amb la coronació de Felip V (1701). Poc després, començarien les converses de pau d’Utrecht (1711-1713) que posarien fi al conflicte hispànic i que confirmarien Felip V al tron de Madrid.
Carles havia perdut el suport de l’aliança internacional (Anglaterra, els Paisos Baixos, Portugal i Savoia) i, per tant, havia perdut gairebé totes les opcions de reunir els trons hispànic i austríac (només Catalunya resistia i continuava donant suport a la seva candidatura). Però, tot i això, la cancelleria borbònica de Madrid, temorosa d’una reedició de l’aliança austriacista (Viena hauria fet alguns moviments diplomàtics per a presentar Amàlia com a relleu del seu oncle Carles), va dictar la llei sàlica (1713) per a liquidar les opcions de la princesa nena i que, en l’actualitat, encara és parcialment vigent (la primogenitura amb preferència masculina).