Tal dia com avui de l’any 1406, fa 619 anys, a Barcelona, moria Sibil·la de Fortià, que havia estat la quarta i darrera esposa del difunt rei Pere III i, per tant, reina consort de la Corona catalanoaragonesa entre 1377 i 1387. Sibil·la era filla d’una família de la baixa noblesa empordanesa, subjecta per vincles de vassallatge als comtes dependents d’Empúries (en aquell moment una branca menor de la casa reial), que, sent molt jove, havia entrat al servei de la seva antecessora al tron, la reina Elionor de Sicília, i que després de la mort de la seva patrona es convertiria en l’amant i, després, en l’esposa del rei.

Les fonts documentals descriuen Sibil·la com una noia sense formació, però dotada d’una extraordinària bellesa física que hauria atret l’atenció de la reina Elionor. Un temps després de la seva arribada a la cort, el rei —probablement molest per les atencions que li dispensava la reina— li hauria imposat el casament amb Artal d’Alagó, un home vell (triplicava l’edat de Sibil·la) però molt ben relacionat amb la família reial. No obstant això, les posteriors morts pràcticament consecutives d’Artal (1374) i d’Elionor (1375) obririen el camí a la relació entre el rei Pere i Sibil·la i farien evidents les fortes tensions entre els diferents estaments del poder al país.

El partit aristocràtic de la cort, format per l’hereu Joan (futur Joan I) i la seva esposa Violant de Bar, es va enfrontar obertament al nou nucli de poder creat al voltant de Sibil·la i format per elements de la baixa noblesa i de les classes mercantils urbanes. Aquestes tensions s’intensificarien quan va morir Pere III. Els nou reis, Joan i Violant, van promoure la persecució i reclusió de Sibil·la i de la seva filla petita, Isabel, i la tensió entre la Corona i el Consell de Cent —el Govern municipal de Barcelona controlat per les elits mercantils de la ciutat— va assolir nivells mai vistos (l’estament reial i la burgesia urbana sempre havien estat aliats).

Després de la mort de Joan I i de la coronació del seu germà petit, Martí (1397), Sibil·la i Isabel van ser autoritzades a residir a Barcelona sota vigilància. Durant aquesta etapa, la Corona va intentar casar Isabel amb aliats del partit aristocràtic català (per a impedir la creació d’una branca legitimista oposada als interessos de les oligarquies feudals), però la determinació de Sibil·la ho impediria. Tot i això, un cop morta Sibil·la (1406), Isabel va ser casada amb Jaume d’Urgell, el baró feudal més ric de la Corona catalanoaragonesa i el líder del partit aristocràtic català. A partir d’aquell moment, les elits mercantils catalanes van retirar el seu suport a Isabel.

Poc després, moria Martí I (1410), i al Compromís de Casp (1412) per a elegir el relleu del difunt rei, les elits mercantils catalanes i valencianes abandonarien definitivament la causa d’Isabel (casada amb Jaume d’Urgell) i donarien suport a la candidatura de Ferran de Trastàmara.