Tal dia com avui de l’any 2009, fa 14 anys, a Barcelona; moria Ricard Salvat i Ferré; que en el decurs de la seva vida havia estat una de les personalitats més importants del teatre català del segle XX. Alguns estudiosos l’han considerat el pare del teatre català contemporani. Va ser cofundador —amb Maria Aurèlia Campmany— de l’Escola d’Art dramàtic Adrià Gual (1960-1975), que va adquirir un gran prestigi com a centre de formació de futurs actors i actrius; i com la punta de llança del moviment de renovació del teatre català contemporani. I entre 1977 i 1986 va ser nomenat director del Festival Internacional de Teatre de Sitges. Amb la direcció de Salvat aquest festival va agafar projecció internacional, i seria pioner a la península Ibèrica en la programació d’espectacles teatrals vinguts de la resta d’Europa i d’Amèrica.
Salvat havia nascut a Tortosa el 1934. Va estudiar a la Universitat de Barcelona, i allà va entrar en contacte amb el món del teatre (1954), activitat que, en el decurs de la seva vida compaginaria amb l’exercici de la docència. En els seus anys universitaris va promoure la producció teatral en català i va patir la persecució dels elements paramilitars falangistes del SEU (Sindicato Español Universitario). Es va llicenciar en Filosofia i va exercir com a professor dels seus estudis a les universitats de Barcelona i Rovira i Virgili de Tarragona. Va impartir com a catedràtic d’Ètica i Estètica, d’Arts Escèniques i d’Història de l’Art. Va ser membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Catalunya (2003-2009); i va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1996) i amb el Premi Nacional de Teatre (1999). Va morir a causa d’un vessament cerebral als 74 anys.