Tal dia com avui de l’any 1249, fa 772 anys, moria a Millau (llavors comtat independent de Provença), el comte Ramon VII de Tolosa i de Provença; que havia estat el gran aliat del casal de Barcelona en la guerra que la monarquia francesa i el Pontificat li havien declarat al catarisme. Aquella pretesa croada contra la mal anomenada heretgia càtara ocultava l’interès polític i militar de França a controlar, de nou, Occitània; que des de la centúria del 1100 s’havia independitzat i desplaçat progressivament de l’òrbita política de París cap a la de Barcelona. La decisiva batalla de Muret (1213), que es va saldar amb la victòria dels pretesos croats, posaria fi al projecte català d’Occitània.
Ramon de Tolosa pertanyia a la nissaga Fredalona, que havia governat el Llenguadoc des del l’any 1063, i que havia assolit el domini de Provença en virtut dels acords matrimonials amb la nissaga catalana Bel·lònida. Quan va esclatar la crisi càtara, els Fredalona governaven els seus dominis de forma totalment independent respecte a la monarquia francesa; i havien forjat diverses aliances amb el Casal de Barcelona amb el propòsit d’unificar Provença, Llenguadoc, Catalunya i Aragó. Ramon de Tolosa seria, també, el darrer comte de la nissaga Fredalona. Després de la seva mort, els comtats de Tolosa i de Provença passarien a branques menors de la casa reial francesa.
El projecte català d’Occitània era la recuperació el vella idea de creació d’un estat independent sobre les antigues províncies romanovisigòtiques de la Tarraconense i de la Narbonense (en aquell moment amb l’afegit de la Provença), que remuntava al segle VII; quan les oligarquies del territori, liderades per Flavius Paulus, es van rebel·lar contra el poder central visigot de Toledo (673). Aquell moviment seria derrotat, però la consciència d’identitat quedaria en el temps, i quan la monarquia carolíngia va conquerir el territori als àrabs (752-801), el va articular políticament i militarment com una districte diferenciat que va anomenar Marca de Gòtia.