Tal dia com avui —segons algunes fonts— de l’any 718, fa 1.307 anys, a Camogli (una petita vila a l’est de Gènova i llavors una fortalesa a la costa lígur, però sota la dominació del regne germànic llombard), moria Pròsper, que havia estat el darrer arquebisbe de Tarragona abans de la invasió àrab. Altres fonts situen la mort de Pròsper en algun moment de l’any 713 a Roma o del 714 a Verona (ciutats de l’Estat pontifici). Però la hipòtesi més versemblant és la que situa la fi dels seus dies a Camogli, el 718, perquè altres testimonis documentals apunten que va ser al seu palau de Tarragona, dirigint la seva diòcesi, fins que els àrabs es van acostar a la ciutat (estiu del 714) i es va produir l’abandonament de la vella Tàrraco.

Durant la primavera del 714, els àrabs —que havien iniciat la conquesta del regne visigòtic hispànic tres anys abans (711) i que havien passat l’hivern aquarterats a Saragossa— saltaven l’Ebre i es dirigien cap a l’extrem nord-oriental peninsular. Tarragona, que en aquell moment encara conservava la condició de “gran ciutat” del territori, que li venia de l’anterior època romana, era l’objectiu dels àrabs. Quan l’arquebisbe Pròsper va tenir notícies que l’exèrcit de Tāriq ibn Ziyād i Mūsà ibn Nuṣayr s’apropava, va ordenar l’abandonament de la ciutat. D’aquesta forma es pretenia que l’exèrcit àrab, format per uns 20.000 efectius, no pogués efectuar el necessari avituallament que portava a terme entre ciutat i ciutat, i es veiés obligat a recular. 

Quan Tāriq i Mūsà van entrar a Tarragona es van trobar amb la ciutat més luxosa des que havien iniciat la conquesta de la meitat nord de la Península, però estava totalment deshabitada i es van veure obligats a seguir el camí fins a Barchinona (l’actual Barcelona) per a avituallar el seu exèrcit. Segons algunes fonts, Pròsper i els seus canonges es van refugiar, inicialment, a Roma, amb el pensament posat en un retorn relativament immediat; però aquell fet no es va produir mai. Els àrabs van continuar el seu camí cap al nord i Pròsper va morir quatre anys després (718) sense haver pogut tornar a Tarragona i sense haver pogut recuperar el seu setial arxidiocesà. I Tarragona es va quedar amb un nivell mínim d’habitacions durant quatre segles (714-1114).