Tal dia com avui de l'any 1933, fa 84 anys, moria a Barcelona Francesc Macià i Llussà, que el 14 d'abril de 1931 havia restaurat la Generalitat, dos segles després que Felip V, el primer Borbó hispànic, n’hagués ordenat la liquidació (16 de gener de 1716), “por justo derecho de conquista”. Macià havia estat el 122è president, primer de forma provisional (fins al 13 de desembre de 1932) i tot seguit per voluntat popular fins al dia de la seva mort (25 de desembre de 1933). La llista electoral d'Esquerra Republicana que encapçalava Macià obtindria 56 dels 85 diputats de la cambra a les primeres eleccions al Parlament (20 de novembre de 1932) de la història de Catalunya.

Molt abans de morir, Francesc Macià ja havia assolit la categoria de mite. La societat catalana l'anomenava afectuosament “l'Avi”. Havia estat el fundador del partit independentista Estat Català (1922), la formació política que, des de la clandestinitat que imposava el règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930), va ser la més combativa en defensa de les reivindicacions nacionals catalanes. Havia protagonitzat els Fets de Prats de Molló de 1926 —l'intent d'alliberar Catalunya amb una acció armada— i, perseguit per la justícia espanyola, havia estat a l'exili a Brussel·les, Buenos Aires i l'Havana, on va reorganitzar políticament el moviment independentista català.

Nota de premsa de The New York Times sobre la mort del president Macià / Arxiu d'El Nacional

Els mesos precedents a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 —les que van provocar la caiguda del règim monàrquic espanyol— Macià seria, amb el seu partit, l'impulsor de la fundació d'Esquerra Republicana, que contra pronòstic derrotaria la Lliga Regionalista en aquells comicis. Un cop mort seria succeït per Lluís Companys, president del Parlament, primer de forma provisional, i de forma definitiva, en sessió extraordinària de la cambra el dia 1 de gener de 1934. La figura de Macià, per la seva dimensió política i humana, ha estat la més rellevant del segle XX català. El seu enterrament seria la manifestació de dol més multitudinària, mai superada, de la història de Catalunya.

 

Imatge principal: Seguici fúnebre a l'enterrament del president Macià / Arxiu Nacional de Catalunya